Resultats de la cerca

Començà els estudis de violí a la seva ciutat natal i es perfeccionà a Bucarest amb Stefan Gheorghiu El 1969 rebé el primer premi del Concurs Long Thibaud de París, i un any després guanyà el George Enescu Quan només tenia setze anys es presentà amb l’Orquestra de la Residència de la Haia El 1972 Leopold Stokowski la convidà a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov amb la London Symphony Orchestra Ha estat invitada per les orquestres més importants dels EUA i Europa, i també ha fet gires pel Japó, Israel i l’Amèrica del Sud Ha fixat la seva residència a Strasburg Ha…

Estudià les primeres lliçons de violí amb la seva mare, i posteriorment fou alumna de George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys, i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per G Pierné Es perfeccionà amb Carl Flesch a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del Concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional amb diverses gires de concerts, interrompudes durant la Segona Guerra Mundial El 1943 F Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la guerra…

Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio…

Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment freqüentà…

Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del s XVIII El 1743 rebé el…

Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra més important…

Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…

Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la…

Graduat a la Universitat de Michigan 1967, es doctorà el 1972 al  Massachusetts Institute of Technology Des del 1982 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Yale És membre del National Bureau of Economic Research 1980, organització privada d’economistes de gran influència als Estats Units Ha centrat les seves recerques en la volatilitat dels mercats i la gestió del risc, i ha qüestionat la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers postulada per Eugene F Fama subratllant-ne els elements d’irracionalitat És autor d’alguns llibres de gran difusió sobre les crisis…

Estudià enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Califòrnia i es doctorà en economia a la Universitat de Harvard 1955 Professor d’economia i dret a la Universitat George Mason de Virgínia, ha collaborat com a conseller en els processos de privatització elèctrica a Austràlia i Nova Zelanda Les seves contribucions han estat bàsiques per a reconèixer l’economia experimental com a instrument per a l’anàlisi econòmica empírica Una de les seves aportacions és l’estudi dels mecanismes alternatius de mercat que serveixen per a dissenyar processos de privatització de monopolis estatals Entre…