Resultats de la cerca

Situació Esvelta façana d’aquesta antiga parròquia, la part més ben conservada de la seva estructura original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és situada a la part alta del poble de Tuixén, que es troba a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola Mapa 35–11254 Situació 31TCG818767 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que enllaça la comarca amb Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, a través de la vall de Lavansa JAA-MLIC Història El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament sacramental del 993, publicat el mateix any, llegà…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Mateu de Vall-llobrega des de migjorn Al mur hi ha obertes tres finestres F Baltà Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Mateu de Vall-llobrega —dita l’Església Vella— són a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, en un vessant esglaonat per antigues feixes i en un indret envoltat pel bosc Mapa 334M781 Situació 31TEG105372 De la carretera comarcal C-255 de Palamós a Girona, entre Mont-ras i Palamós, surt, a l’esquerra, el camí asfaltat que porta a Vall-llobrega Un cop arribats al reduït nucli principal del…

Situació Aspecte de l’estratègic tossal on es bastí l’antic nucli i fortalesa de Toló ECSA - J Bolòs Al cim d’un turó, sobre la Conca Dellà, hi ha una gran esplanada on s’alça la capella romànica i on segurament trobaríem les restes del castell feudal i també d’alguns habitatges Des d’aquest indret s’albira, des de dalt, tota la Conca Dellà La gent del país diu que hi havia el poble vell Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que va a Artesa de Segre Havent passat Vilamitjana, cal prendre la carretera de Sant Salvador de Toló A uns 5 km d’aquest poble,…

Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n'ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…

Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets

Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…

Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…

La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…

La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…

L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…