Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
Aparell cardiovascular en la vellesa
Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident com abans així…
Pardal comú
El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i guarets…
porxo
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cobert format per tres parets i teulada que permet d’aixoplugar-s’hi o d’aixoplugar-hi vehicles, eines, bestiar, etc.
leptosporangiades
Botànica
Subclasse dels filicòpsids caracteritzada pel fet que els esporangis es formen a partir d’una sola cèl·lula i tenen parets uniestratificades.
Comprèn els ordres de les filicals, de les hidropteridals i de les osmundals
casa en filera
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les cases de forma idèntica o semblant unides per les parets laterals, que tenen sovint un pati o jardí.
fris
Faixa de paper pintat, drap, estora de jonc, fusta, etc, que hom sol col·locar a la part inferior de les parets.
fris
Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
prosènquima
Botànica
Teixit vegetal compacte, format per cèl·lules allargades, d’aspecte fibrós, amb parets cel·lulars gruixudes i amb poc o nul contingut cel·lular.
aireig
Construcció i obres públiques
Marge que hom deixa entre la punta de la biga i les parets laterals del forat on ha d’anar encastada.
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…