Aparell cardiovascular en la vellesa

Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida. De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta. Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets. Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident com abans; així, entre els 35 anys i els 65 s’observa una disminució de la capacitat adaptativa d’un 30 o 40% de la despesa cardíaca.

Cal destacar, com ja s’ha comentat, el progressiu engruiximent i enduriment de les parets arterials, que modifica les característiques de la circulació sanguínia a l’interior d’aquests vasos. Per exemple, això dóna com a resultat que es verifiqui un augment progressiu dels valors de tensió arterial considerats normals: mentre que en una persona de 30 anys es consideren normals valors de fins a 90 mmHg per a la pressió arterial mínima o diastòlica i fins a 145 mmHg per a la màxima o sistòlica, en les persones de 60 a 70 anys es consideren normals valors de 98 i 170 mmHg respectivament, i per a les persones de més de 70 anys, d’entre 100 i 175 mmHg.

Aquest fet comporta que el cor hagi d’efectuar un esforç superior per a bombar la sang de manera efectiva. Però també cal tenir en compte que moltes persones, tant grans com joves, presenten en condicions de repòs xifres de pressió arterial superiors a les esmentades, la qual cosa és anomenada hipertensió arterial, un trastorn que presenta un origen multifactorial i complex. Si una persona d’edat no rep un tractament adequat tendent a normalitzar la pressió arterial, s’exposa a patir d’una sèrie de trastorns que constitueixen les primeres causes de mortalitat i deteriorament de la qualitat de vida en edats avançades: insuficiència cardíaca a causa del sobreesforç que ha de fer el cor, la malaltia coronària que es manifesta amb angina de pit i infart de miocardi, accidents vasculars cerebrals causants de les anomenades feridures, i trastorns globals de la irrigació cerebral. Com és clar, totes les mesures preventives destinades a evitar el desenvolupament o progrés d’aquestes alteracions, que no són necessàriament producte del pas del temps, com erròniament es considera, contribueixen de manera notable a millorar la qualitat de vida en edats avançades.