Resultats de la cerca

De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges, gelats, aliments…

La majoria són líquids incolors, volàtils i poc solubles en aigua No condueixen l’electricitat i els més clorats no es degraden amb facilitat en l’ambient A temperatures elevades i en presència d’aire formen dioxines i furans En humans, la seva incorporació a través de l’alimentació consum de peix pot causar intoxicacions agudes no gaire importants, però exposicions repetides a petites quantitats poden provocar afeccions hepàtiques, neurològiques i, fins i tot, bronquitis cròniques Són possibles carcinògens i actualment el seu ús és prohibit o molt restringit en molts països A…

El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…

Església documentada el 1217, any en què els comtes d’Empúries Hug IV i Maria hi fundaren una llàntia que dotaren amb quatre sesters d’ordi que rebien d’un mas de Vilaüt L’any 1223 Guillem de Canelles deixà en testament a Santa Maria de “ Pitritello ” deu sous comtals L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, com a senyor d’aquest lloc, posà la comunitat que s’hi havia establert sota la regla benedictina i nomenà prior de la comunitat masculina Bernat Sifred, i de la femenina Ermessenda Sifreda Es tractava, doncs, d’un cenobi mixt L’abat també concedí els drets sobre l’església del…