Resultats de la cerca

Les primeres notícies daten ja del segle IX, concretament del 860, en el precepte atorgat pel rei Carles el Calb a favor del monestir d’Amer Posteriorment tenim altres dades com la referència del 1195 corresponent al testament de Ramon de Sant Llorenç De l’església parroquial de Santa Maria en depengué la d’Anglès fins al 1594 El primitiu edifici romànic fou totalment destruït pels terratrèmols de l’any 1427 el nou temple es bastí el 1627

Hom sap que la parròquia de “ Millianicas cum ecclesia Sancti Romani ” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas 1086 i millanicas 1017, 1019 i 1175 Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas 1326 i miànegues 1372 De l’antic temple romànic no queda cap vestigi i l’actual és obra del segle XVIII

Aquesta església presideix el petit nucli de Sisteró, prop de Pelagalls L’edifici, que no conserva cap tret romànic, fou renovat a mitjan segle XVIII El lloc de Sisteró és esmentat des de l’any 1057 i la documentació menciona per primera vegada el castell de Sisteró el 1097 Santa Maria de Sisteró fou i és sufragània de la parròquia de Pelagalls És molt probable que la primitiva església de Sisteró fos aixecada en època romànica

Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella SantPere i Sant Martí formaren sengles…

Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA Església L’…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa per sota la…

Situació Aspecte que ofereix una de les cares del pont del Raval de Ripoll J Martí Restes d’un pont romànic conservades sobretot al sector meridional de l’actual pont del Raval, construït sobre el riu Freser S’hi pot anar pel carrer del Pont del Raval, el qual es pot agafar des del centre de la vila o bé, també, des de la riba dreta del riu Freser Pont L’arcada principal d’aquest pont és molt moderna Tot i que a la riba esquerra encara es veuen algunes pedres de l’estrep del pont romànic, on s’han conservat més bé les restes d’aquest pont ha estat a la riba dreta, en la qual hom les pot veure…

Situació L’església parroquial de Sant Aciscle i Santa Victòria és situada al poble de Sureda, a l’esquerra de la ribera homònima, la qual divideix el nucli de la població en dues parts L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha assenyalat en la monografia anterior MLlR Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Història Aquesta església apareix esmentada en la documentació l’any 1051, amb motiu de la venda d’un alou dins la seva demarcació parroquial Posteriorment, vers el 1400, fou totalment reconstruïda, i un altre cop a la primera meitat del segle XVIII…

L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i…

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella