Resultats de la cerca
Es mostren 3832 resultats
palau de la Generalitat de Catalunya
Portada de la capella de Sant Jordi (1432-35), al palau de la Generalitat de Catalunya, de Marc Safont
© Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de SantJordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de SantJordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47…
Jaume Vallcorba i Rocosa
Jaume Vallcorba i Rocosa, recollint la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat Jordi Pujol
© Jordi Bedmar / Gencat.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i professor de català.
Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…
Llorenç Gomis i Sanahuja
Llorenç Gomis rebent la Creu de Sant Jordi
© Generalitat de Catalunya
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1947, fou professor de ciències de la informació Fundador 1951 i director de la revista El Ciervo , fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , president de l’Associació de la Premsa de Barcelona i director d’ El Correo Catalán Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya El seu pensament — La ciudad a medio hacer 1956, El sermón del laico 1959— s’adscriu al progressisme catòlic moderat Escriví poesia en castellà El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966, Oficios y maleficios 1971, aplegats a…
Jaume Huguet
La taula de Sant Jordi, dels Cabrera, de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…
Riquer
Priorat
Antic priorat (Sant Jordi de Riquer) del municipi de Montmaneu (Anoia), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar.
És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer 1176 Fou suprimit al s XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona
s’Aranjassa
Localitat
Localitat del terme de Palma (Mallorca), situada a la carretera de Santanyí, al S de Sant Jordi.
El seu origen és lligat a la dessecació del prat de SantJordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina
Assemblea Nacional Catalana
Formació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi
© ANC/Galdric Peñaroja
Plataforma creada des de la societat civil catalana per tal d’impulsar la independència de Catalunya.
Continuadora de les Consultes sobre la Independència de Catalunya , fou constituïda el 10 de març de 2012 en un acte al Palau SantJordi de Barcelona En els estatuts de l’associació destacava la desvinculació formal dels partits polítics sense rebutjar-ne la collaboració i la renúncia expressa a presentar-se a consultes electorals Entre els impulsors de l’ANC, cal esmentar l’activista Josep Manel Ximenis, els juristes Ferran Requejo i Josep Cruanyes, el cantant Lluís Llach i l’escriptora Patrícia Gabancho A l’abril Carme Forcadell en fou elegida presidenta, i…
Diada del Llibre
Celebració de la diada de Sant Jordi a la plaça del Mercadal de Reus (Baix Camp)
© Ajuntament de Reus
Folklore
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de SantJordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels Països Catalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre
l’Ampolla
L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…
Marc Safont
Marc Safont Façana de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya (1432-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de SantJordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana