Resultats de la cerca
Es mostren 2228 resultats
desencatifar
Treure la catifa o les catifes que cobreixen el soler (d’una habitació, una graonada, etc).
Cabezo Redondo
Turó
Turó (587 m alt.) situat al NW de la ciutat de Villena (Alt Vinalopó), on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.
Excavat parcialment per José María Soler García, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos…
Carles Rebassa i Giménez
Literatura catalana
Escriptor.
Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons…
Cinta Massip i Bonet
Literatura catalana
Poeta i traductora.
L’any 1997 publicà una primera plaquette poètica i el 2006 el llibre Amurada , en què essencialitza la veu poètica amb el diàleg i la recerca d’un tu amorós i el misteri de l’altre Ha traduït, entre d’altres, la poesia de João Cabral de Melo i teatre de Marivaux, d’Anouilh i Quenau També ha desenvolupat un ampli treball en el camp de la gestió dramàtica —Teatre Lliure—, la direcció —Bernard-Marie Koltès i David Mamet— i la dramatúrgia —Joan Fuster Collaborà amb Ovidi Montllor i ara amb músics com Toti Soler, Joan Alavedra i Mario Mas Ha posat veu a la poesia, entre d’altres, de…
Sobrevia
Masia
Masia del municipi de Seva (Osona) i antiga quadra de Terrassola, a l’extrem oriental del terme.
Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia Prop del mas s’edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch
Joan Ballester i Ayguals d’Izco
Teatre
Escenògraf, establert des de molt jove a Barcelona.
Fou deixeble de Marià Carreras i pertangué a la generació de Soler i Rovirosa, amb el qual féu les elogiades decoracions de La Africana i Dinorah per al Gran Teatre del Liceu
A dos vientos. Críticas y semblanzas
Literatura catalana
Recull d’articles en llengua castellana de Ramon Domènec Perés, la major part publicats a La Vanguardia entre el 1888 i el 1892 i recollits en volum el 1892.
Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’…
Lluís Coma-Cros Cazes
Esport general
Dirigent esportiu.
L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot
Ferrocarril de Silla a Cullera
Companyia creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda el 1876 per Francesc de P. Formosa.
Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispanocolonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler 1895, per Joan Campo 1895 i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina