Resultats de la cerca

Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de…

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…

Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i  Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el…

Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes…

Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i…

Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví també…

Pare de François Rebel, fou l’instrumentista més destacat d’una família de tres generacions de músics francesos A vuit anys despertà l’admiració del rei i de JB Lully amb el seu virtuosisme tocant el violí El 1699 arribà a ser el primer violí de l’Acadèmia Reial de Música Durant cinc anys serví el comte d’Ayen i quan tornà a França entrà a formar part dels 24 Violons du Roi Exercí diversos càrrecs a la cort, com ara compositor de cambra i director musical, a més de desenvolupar una intensa activitat com a clavecinista Autor innovador, fou admirat per les seves sonates per a corda…

Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’…