Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de la capçalera, amb un absis central i dues absidioles, bonic conjunt decorat amb arcuacions i bandes llombardes A Lajarín L’antiga església parroquial de Sant Pere corona l’esplanada d’un serral que s’alça a la banda llevantina del terme, en un indret proper a les ruïnes del castell de Castellfollit Long 1°41’59” — Lat 41°40’16” Dista uns dos quilòmetres del nucli habitat de Castellfollit del Boix, anomenat Caseriu de Santa Maria, i per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes, que, al cap de pocs metres, haurem de deixar per seguir-ne un altre,…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…

Situació Les restes d’aquest important conjunt dominen la vall de Castellfollit, en ple bosc de Poblet A Carreras Castell amb una torre de planta trapezial situat damunt d’una roca al vessant est de la vall de Castellfollit Al seu costat hi ha restes d’altres construccions Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica sobre un sector de la Conca de Barberà, es pot controlar el pas pel camí que segueix el fons de la vall i es pot establir fàcilment una relació visual amb altres indrets de les Muntanyes de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF383804 Si seguim la carretera local T-700 que va de…

Situació Vista de la nau central de l’església, amb els grans arcs de comunicació amb les naus laterals ECSA - E Pablo Vista de l’església des del costat sud-oest F Baltà L’església és al núm 203 del carrer de Santa Eulàlia, antiga carretera reial, darrere el nou edifici parroquial Mapa 36-16420 Situació 31TDF264799 Història El lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d’una casa i terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré L’església de Santa Eulàlia de Provençana és esmentada com a parròquia el 1045, bé que ho devia ser des del seu origen El 1076 és documentada l’obra de l’…

Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…

Vida Juntament amb V Bellini i G Verdi, fou un dels compositors italians que dominaren l’òpera europea durant el segle XIX Fill d’una família humil sense cap tipus de tradició musical, es formà a l’escola gratuïta que Simon Mayr, un dels compositors operístics influents del final del XVIII i mestre de capella de Santa Maria la Maggiore, havia obert a Bèrgam Gaetano formà part de la primera promoció que entrà en aquella escola, que oferia una educació fora del comú a Itàlia i donava la possibilitat de conèixer bona part del repertori europeu Durant la seva estada al centre, Donizetti compongué…