Resultats de la cerca

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes

Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88

És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970

Autor de pamflets i sàtires de caràcter social i polític La seva obra, de notable importància en les lletres portugueses, comprèn, entre altres títols, Claridades do Sul 1875, O Anti-Cristo 1886 i O fim d’um mundo 1899

Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978,  O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…

Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament illustrat Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut Poesías , 1785, fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos Hom el considera preromàntic per uns quants…

Es traslladà a Madrid el 1921, on el 1930 es llicencià en dret Durant els anys d’estudiant i els anteriors a la Guerra Civil Espanyola, freqüentà els ambients literaris de la Generació del 27 El 1929 publicà el seu primer recull poètic, Versos de retorno En 1932 i 1936 anà a Cambridge, on conegué TS Eliot i on retornà, en esclatar la guerra Hi exercí de lector de castellà fins el 1939, que retornà a l’Estat espanyol definitivament Malgrat haver fugit de la zona republicana, el franquisme el considerat poc addicte, i per aquest motiu es refugià professionalment a la Sociedad de Estudios y…

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona 1928, en un any…