Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
Didyma

Restes del temple d’Apol·lo a Didyma
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic, a l’actual ciutat de Didim (Anatòlia, Turquia).
Correspon a una antiga ciutat de l’Àsia Menor, a uns 15 km de Milet, coneguda pel santuari oracular d’Apollo El temple hellenístic d’Apollo de 118 m x 60 m es començà a construir al segle IV aC segons els planells dels arquitectes Dafnis de Milet i Panonio d’Éfeso, sobre uns temples anteriors dels segles VIII i VI aC dels quals hi han restes visibles al pati El temple comptava amb dos pòrtics hipóstils i 120 columnes jòniques de quasi 20 m d’alçada L’arquitrabe era decorat amb motius vegetals, lleons i caps de gòrgones S'hi accedeix a l’entrada per una escala de 14 graons A l’…
peix destral

Peix destral
Museum of Comparative Zoology, Harvard University (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esternoptíquids, que no sol arribar als cinc centímetres de longitud total.
Té el cap i la part anterior del cos alts, molt comprimits lateralment i amb el caire inferior tan fi com el tall d’una fulla de destral, i la part posterior del cos és baixa i prima, comparable a un mànec de destral És proveït, a les parts laterals i inferiors anteriors del seu cos, de fileres de fotòfors La seva pell, extraordinàriament delicada, té una viva brillantor argentina als costats i a les zones inferiors i és blava a la resta Habita a les mars de la zona temperada i càlida, a bastant fondària, bé que, a causa de corrents verticals, hom el troba sovint en aigües…
pua
Indústria tèxtil
Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.
Va muntat en el batà del teler i té per missió distribuir regularment els fils d’ordit i batre la trama, és a dir, prémer l’última passada de trama inserida contra les anteriors en avançar el batà Antigament les palletes eren de canya i eren mantingudes a lloc per llistons de fusta envoltats de cordill, el gruix del qual espaiava regularment les palletes Modernament les palletes són sempre d’acer En les pues a la pega , els llistons són també de fusta i el cordill és impregnat de pega En les pues a l’estany , els llistons han estat substituïts per unes tires de ferro pla, i el…
xíl·luk
Etnologia
Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).
Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un…
bombarda

Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’…
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de…
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són…
Capella de Sant Cristòfol (Gualba)
Art romànic
La capella de Sant Cristòfol es troba documentada per primera vegada l’any 1328 És possible que aquesta construcció fos erigida en èpoques anteriors, però fins avui no en tenim cap evidència Un altre document de l’any 1587 parla de la benedicció de la capella, la qual es va dur a terme després d’una restauració que va afegir alguns elements decoratius a l’edifici, a més d’ornamentar-lo amb la següent inscripció IHS 1587 Finalment, cal dir que, en commemoració dels 400 anys de la restauració ja esmentada, la parròquia de Gualba va consolidar la coberta i va arrebossar els murs a…
Salvador d’Alepús
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre les seves obres destaquen diverses Omelias , l' Oratio pronunciada…
Jacques Copeau
Teatre
Literatura francesa
Director teatral, actor, dramatug i crític francès.
Fou un dels fundadors de la “Nouvelle Revue Française” El 1913 fundà el Théâtre du Vieux Colombier, que funcionà fins el 1914 i del 1920 al 1924 L’any 1917 anà als EUA Des del 1924 féu tournées amb els seus actors " les copiaux " i cercà el contacte amb públics populars Creà el Théâtre de la Sincérité, basat en el despullament escenogràfic i en la disciplina dels actors al servei del text, amb la intenció de superar el naturalisme i el simbolisme anteriors i de combatre el teatre de bulevard Com a teòric, escriví Études d’art dramatique 1924, Souvenirs du Vieux…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina