Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera,…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat…
realisme
Art
Actitud estilística que mira d’elaborar les formes artístiques amb adequació als aspectes de la realitat.
Sovint, però, el terme és utilitzat aleatòriament, i historiografies amb divers ideari i interessos el detecten en períodes històrics i en condicions socioculturals tan allunyades com l’art grec del segle V aC, els retrats romans d’època imperial, el naturalisme gòtic, el Quattrocento florentí i el flamenc, Caravaggio, la pintura castellana i andalusa, francesa i holandesa del segle XVII, els pintors napoleònics, etc En sentit estricte el realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan segle XIX, caracteritzat per voler representar les coses tal com són en la…
genocidi
Política
Dret
Extermini parcial o total d’un grup humà.
El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un…
Jeroni Zanné i Rodríguez
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a Catalònia i Pèl & Ploma , influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista Joventut 1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de bibliotecari i…
,
Criptorquídia
Patologia humana
Definició És anomenat criptorquídia un trastorn que es caracteritza per l’absència d’un testicle o de tots dos a l’escrot a causa d’una alteració en la seva davallada des de la cavitat abdominal fins a la bossa escrotal que normalment s’esdevé durant el desenvolupament fetal El terme criptorquídia procedeix del grec, llengua en què significa testicle amagat Causes i tipus La criptorquídia es produeix a conseqüència d’una anomalia en el procés de davallada dels testicles durant el desenvolupament fetal En condicions normals, els testicles romanen a l’interior de la cavitat abdominal durant la…
dades dels sentits
Filosofia
Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte, la comprensió de les quals en aquesta llur irreductibilitat és fonament del realisme gnoseològic i impedeix des de la mateixa arrel qualsevol idealisme.
La importància de les dades dels sentits és decisiva, per exemple, en Kant, el qual les interpreta tanmateix com a conjunt caòtic i indiferenciat que ha d’ésser ordenat per les corresponents formes a priori de la sensibilitat l’espai i el temps, pel que fa a la sensibilitat externa i a la interna, respectivament
asafètida
Botànica
Resina gomosa, de la família de les umbel·líferes, semblant a la reïna, d’olor forta i sabor amargant que flueix naturalment o per incisions profundes realitzades en el coll de l’arrel de l’asafètida.
S'usava en medicina i veterinària com a antiespasmòdic, expectorant, antihelmíntic i emmenagog, en perfumeria i, encara ara, com a condiment
fórmula de Bragg-Kleeman
Física
Fórmula que reflecteix el fet que, aproximadament, l’abast màssic de partícules carregades pesants en un medi material constituït per un únic element és proporcional a l’arrel quadrada del pes atòmic de l’element.
En el cas d’un compost o d’una mescla, cal substituir el pes atòmic per un pes molecular efectiu
ullal
Anatomia animal
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel.
Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina