Resultats de la cerca
Es mostren 2604 resultats
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…
Les ramariàcies: peus de rata
Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…
ocapi

Ocapi
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils
, de la família dels giràfids.
Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo
card beneit

Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
tridimita
Mineralogia i petrografia
Òxid de silici, SiO2.
Mineral polimorf, del grup de la sílice, que cristallitza en el sistema hexagonal, en petits cristalls d’un millímetre o menys en plaques hexagonals La seva densitat és de 2,26 És incolora o blanca, i presenta un esclat de vidre Hom la pot trobar dins les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques N'hi ha al Vesuvi i també a les roques efusives del cap de Gata
Okrug dels Nentsians
Divisió administrativa
Okrug de Rússia.
La capital és Narjan-Mar 20 100 h est 1989 Situat a l’extrem NW de la plana de l’Europa oriental, toca les mars Blanca, de Barentsz, Pečora i de Kara La població 0,3 h/km 2 és composta de nentsi i de komis, i també de russos i d’ucraïnesos, i es dedica a la cria de rens, a la pesca i a la cacera
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
Alfons III de Tolosa
Història
Comte de Poitiers (1241), d’Alvèrnia (1241) i de Tolosa (1249).
Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella En virtut del tractat de París 1229, esdevingué comte de Tolosa, pel seu matrimoni 1237 amb Joana, filla del comte Ramon VII Prengué part en les dues croades que organitzà el seu germà Lluís IX 1250 i 1270, i fou fet presoner amb ell En morir sense descendència, els seus estats, tret del sud de Saintonge, retornaren a la corona
Francesc de Blanes i de Palau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10).
Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat
José Sánchez Rosa
Història
Anarquista andalús.
Processat i empresonat per la seva presumta relació amb La Mano Negra 1892, fou indultat el 1900 Esdevingué un propagandista àcrata molt actiu arreu d’Andalusia i publicà, entre d’altres, El abogado del obrero , La aritmética del obrero i La idea anarquista Editor i collaborador d' El Productor i La Anarquía , els darrers temps de la seva vida collaborà en la Revista Blanca Fou assassinat per agents del bàndol nacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina