Els peus de rata (Ramaria) són carnosos i molt ramificats. La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat (Ramaria aurea, a l’esquerra), dels boscos de caducifolis. En canvi, el peu de rata bord (Ramaria formosa, a la dreta), ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós.
August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM.
Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria, els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades dimítica a la base i a les rizomorfes. Els basidis són estretament claviformes, en general tetraspòrics, amb espores el·líptiques o subgloboses, de paret una mica gruixuda, ornamentades (verrucoses, equinulades o estriades), de groguenques a brunes, no amiloides.
El peu de rata groc (Ramaria flava), forma carpòfors (8-16 × 6-15 cm) amb branques de color groc de sofre, fràgils, densament disposades, comprimides i estriades longitudinalment, i ràmuls (és a dir, les últimes ramificacions) prims i dicotòmics. La carn, blanca, aromàtica i de gust suau, pren una coloració verda amb sulfat de ferro. El peu, blanc, es taca a vegades d’un color vermellós en tocar-lo. El peu de rata daurat (R. aurea) forma fructificacions (6-16 × 8-18 cm) de branques gruixudes, cilíndriques, molt ramificades, amb ràmuls també cilíndrics, densos, fràgils, generalment bidentats a l’àpex, de color groc d’ou o ocraci en envellir. El peu és gruixut, carnós, de color crem o groguenc pàl·lid, i la carn és blanca i de sabor suau. Sol aparèixer en boscos de caducifolis. El peu de rata rosat (R. botrytis) presenta carpòfors massissos (7-17 × 6-20 cm), de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàl·lid, vermell porpra pàl·lid als àpexs. La carn és blanca, friable, d’olor de fruita i sabor suau. Aquestes tres espècies de bolets són bons comestibles i força apreciats. No passa el mateix amb el peu de rata bord (R. formosa), d’aspecte i mides semblants a R. aurea i R. flava, però amb un carpòfor característic de tres colors: blanquinós al peu, rosa ataronjat a les rames i groc citrí als àpexs. La carn és fràgil i amargantosa. Apareix en boscos de caducifolis, preferentment en fagedes, i té propietats més o menys purgants. R. abietina (= R. ochraceovirens) forma gespes sovint extenses, entre la pinassa, integrades per carpòfors compactes (2-6 cm), que tenen ramificacions denses, amb els ràmuls aguts i amb un color característic groc olivaci, que es torna verdós al tacte. L’única espècie lignícola que citem és R. stricta, de carpòfors (4-10 cm) amb ramificacions dicotòmiques paral·leles de color entre ocraci i brunenc olivaci, i amb ràmuls aguts, molt dividits de color groguenc. Creix sobre fusta molt descomposta de troncs caiguts i rels velles.