Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
Ramon Suriñach i Senties

Ramon Suriñach i Senties
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Formà part del grup d’amics de Josep Carner i collaborà en L’Atlàntida , De Tots Colors , La Veu de Catalunya , etc Poeta sentimental, publicà Coses meves 1901 i De la vida 1903, i, com a novellista, les narracions breus La vida inútil de l’Ernesta 1923, La noia d’aquell home 1924, Nadó 1933 i L’ala sensible arran de terra 1934 a més els llibres de prosa, Proses d’amor i de pietat sd, Croquis cubans 1903, Esbossos 1904, L’estrany 1905, Gent 1905, L’amic 1907, Petites proses 1912 Llibre del convalescent 1917, El tresor dels pobres 1921, de gran èxit, i alguns drames i comèdies com Bord 1898…
,
Felip Pirozzini i Martí
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…
,
Xavier Macià i Costa
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008, Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia…
,
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies…
glòria eterna
Religió
El cel com a mansió dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu.
airecel
L’aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel.
Geb
Mitologia
Déu egipci de la Terra, casat amb la seva germana Tetrut, deessa del cel.
hosanna
Música
Aclamació litúrgica de lloança a Déu i al Messies.
D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica…
Odin
Mitologia
Déu suprem de l’antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l’antic alt alemany Wuotan.
Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops…
Enric Puig i Jofra
Enric Puig i Jofra
© J. Breu
Educació
Cristianisme
Pedagog jesuïta.
L’any 1970 ingressà a la Companyia de Jesús i set anys més tard fou ordenat de sacerdot Fou director de l’Escola de l’Esplai de Barcelona 1972-80, secretari de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai 1976-79 i president de la mateixa entitat 1979-80 També exercí el càrrec de director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya 1980-89 i de secretari general i canceller de l’arquebisbat de Barcelona 1996-2000 L’any 2005 fou nomenat secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya President de la Fundació de l’Institut Químic de Sarrià 2010, el 2014…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina