Resultats de la cerca

Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983

Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques

Fou un dels organitzadors i participants de la gran expedició del Challenger , que recorregué l’Atlàntic i el Pacífic des del 1873 fins al 1876 i obtingué valuoses informacions dels fons marins, com també de la fauna i de la flora de les regions estudiades Hom li deu la publicació en 50 volums del Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger, fonament de l’oceanografia moderna, i The Depths of the Oceans 1912, en collaboració amb JHjort

Fou redactor del Diari de Barcelona des del 1854 i corresponsal d’aquest diari a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a Itàlia En collaboració amb Mañé i Flaquer escriví Historia del bandolerismo y de la camorra en la Italia meridional 1864 Lluità a favor dels liberals en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i fou ascendit a general de brigada Fou cap del sometent de Catalunya i escriví un Reglamento para el cuerpo de somatenes de Cataluña 1889

Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo

Professor de sociologia a la Universitat de Columbia 1940-62, s’interessà especialment per la metodologia de les ciències socials, per la combinació dels mètodes qualitatiu i estadístic d’anàlisi i per la definició de l’estructura latent de la població Publicà, entre d’altres obres, The People's Choice How the Voter Makes up his Mind in a Presidential Campaign 1944, The Language of Social Research en collaboració amb MRosenberg, 1955, Latent Structure Analysis 1968 i Qualitative Analysis and Critical Essays 1972

El 1875 ingressà a l’Observatori Meteorològic d’Hamburg La seva obra principal és Die Klimate der Erde ‘Els climes de la Terra’, 1923, on exposa una classificació climàtica de la Terra que es correspon amb els tipus de vegetació Escriví també Grundlinien der maritimen Meteorologie ‘Fonaments de la meteorologia marítima’, 1889, Die Klimate der geologischen Vorzeit ‘Els climes del passat geològic’, 1924, amb la collaboració de Wegener, i, amb la de Geiger, Handbuch der Klimatologie ‘Compendi de climatologia’, 1930

Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala