Resultats de la cerca

Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera Té indústries de metallúrgia lleugera eines, accessoris i alimentàries Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor

Aquests concursos foren iniciats per Francesc Salvà i Campillo, amb la finalitat d’induir els metges rurals a l’observació i l’estudi Salvà en traçà les bases i especificà les matèries que havien de contenir Aquesta iniciativa ha proporcionat una llarga sèrie de veritables monografies, en les quals, a més de les dades estadístiques de les malalties de les localitats i l’estudi de les seves possibles causes, hi ha dades històriques, demogràfiques, botàniques, etc, referents al poble respectiu i, sovint, també, a la rodalia o comarca on aquest és emplaçat

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918

Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789

Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus el Museu de la Ciutat 1949 i el Museu de la Pell 1954 Museu Comarcal de l’Anoia Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha collaborat en excavacions i també ha esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània Fou un dels iniciadors 1950 del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració

Gairebé segur que la primera notícia és la que es troba en un testament signat el 29 de setembre de 1027, en què una tal Rotudis, o Rutudis, fa diverses deixes aquest escrit tingué lloc al “ locum veneracionis s lusti martiris, cuius ecclesia sita est in comitatu Urgellitano, infra terminos de castrum Ardeval ” De l’església antiga no queda res ocupa el seu lloc un edifici barroc bastit en l’època d’esplendor d’aquesta comarca Amb tot, remarquem el conjunt que fa aquest edifici amb les altres construccions anteriors

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls