Resultats de la cerca

De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra…

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…

Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els Proletaris 1969,…

Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la…

El 1737 s’establí a Salzburg, on fou compositor de cort de l’arquebisbe Es casà amb Anna Maria Pertl 1747 El 1756 any que nasqué el seu fill Wolfgang AMozart publicà un notable mètode de violí Versuch einer gründlichen Violinschule Els dots musicals insòlits de Wolfgang el mogueren a abandonar la seva carrera musical i dedicar-se a exhibir-lo per les corts europees amb la seva altra filla Nannerl, pianista precoç i a donar-li un ensenyament ampli i rigorós Entre les seves obres es destaquen un concert per a trompeta i orquestra, una cassació atribuïda fins fa poc a JFHaydn amb el nom de…

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…

Estudià amb Galina Turščaninova i Zakhar Bron A deu anys guanyà el primer premi del concurs Wieniawski de Polònia en la categoria júnior, i el 1990 el Carl Flesch Posteriorment es traslladà a Tel-Aviv, on debutà amb la Filharmònica d’Israel la temporada 1990-91 Dins la seva curta, però brillant trajectòria internacional, ha actuat al costat de les principals orquestres i directors, com Abbado, Mehta, Giulini i Barenboim, i disposa ja d’una important discografia Debutà a Barcelona el 1995, amb l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, sota la batuta de Zubin Mehta, interpretant el …

Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut…

Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i…