Resultats de la cerca

En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment…

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial…

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les…

Fill de pagesos, estudià al collegi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent i anà a les colònies Tonquín, Sudan i Madagascar Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911 Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració pla XVII i comandava els exèrcits del…

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…

Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…

Aquesta capella, situada a l’oest del poble de Codalet, a la riba esquerra del riu Lliterà, deu el nom a la seva situació, a poca distància de l’antiga via del Conflent, dita també strata francisca , la qual era designada en aquest punt, al segle X i possiblement des dels seus orígens, com a “via pública de les Dues Sors” strata publica quae dicunt ad Duas Sorores , 950, 968 i 1011 Es deia així perquè a la vora de la via entre Rià i Sirac hi havia dos obeliscs naturals de factura ferruginosa, anomenats “les Dues Germanes” o Sors, els quals encara es poden veure sota l’actual via…

Situació Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església ECSA - A Roura Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 13” N - Long 2° 21’ 28” E Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que condueix al despoblat de…

Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que…