Sant Romà de Ral

Situació

Vista de conjunt de l’església, molt transformada l’any 1744, que guarda, però, la façana meridional romànica decorada amb arcuacions llombardes.

ECSA - A. Roura

L’església de Sant Romà s’aixeca isolada al nord del petit poble de Ral, al costat del cementiri.

Mapa: IGN— 2249. Situació: Lat. 42° 38′ 0″ N - Long. 2° 7′ 2″ E.

Ral és a l’extrem sud de l’embassament de Puigbalador. Des de Formiguera cal agafar la carretera D-118 en direcció a Puigbalador i prendre un trencall a mà dreta (D-32) que hi condueix. (CPO)

Història

El primer esment del lloc de Ral es troba al testament del comte Guifré II de Cerdanya de l’any 1035. Entre altres llegats, el comte feu donació al seu fill Berenguer de les villae de Creu i Ral, prop del riu Aude, a la muntanya [del Capcir], amb totes les seves pertinences. L’església romànica de Sant Romà es construí al mateix segle XI, bé que per imponderables de la documentació la primera referència de l’església i la parròquia de Ral sigui del 1286, parrochia Sancti Romaní de Regali terre Capcirii. Com gairebé totes les parròquies del Capcir, Sant Romà de Ral fou una possessió del monestir de Sant Jacme de Jocó. Per aquesta raó apareix consignada en un precepte fals atorgat pel rei Carles el Simple a l’abadia de Jocó l’any 908, on es confirmen la seves possessions. Aquest document es considera redactat als segles XIII o XIV. (CPO-AB)

Església

Planta de l’església en el seu suposat estat primitiu i en l’actual.

R. Mallol

L’església de Sant Romà de Ral és un edifici d’una sola nau, coberta actualment amb una volta de canó de perfil apuntat, sense santuari diferenciat. El presbiteri, a llevant, és identificat per un desnivell de tres graons i ornamentat amb un gran retaule barroc. L’aspecte actual del temple és el resultat en bona mesura d’una gran reforma duta a terme el 1744, que segons la inscripció que figura sobre la porta d’entrada fou obra d’un tal Bonnerie. En aquest moment es degué reformar profundament l’edifici originari alt-medieval, del qual només resta la façana sud, que fou regruixida interiorment per a suportar la volta, i la façana oest, on s’obrí la nova porta. El mur nord no sabem si es conserva sencer, regruixit exteriorment, o bé fou substituït totalment. Tot i la importància de les transformacions sofertes, els elements conservats permeten de veure l’estructura de l’església primitiva, que responia a un edifici d’una sola nau, possiblement coberta amb embigat i coronada a llevant per un absis quadrat, probablement cobert amb volta de canó.

La porta originària, actualment paredada i molt desfeta externament, s’obria al mur sud, perfectament integrada en el sistema decoratiu de la façana, en la qual també es conserva una finestra de doble esqueixada, paredada, que correspon al sector absidal, més baix que la nau.

Detall del que resta de la decoració llombarda de l’antiga capçalera malmesa en l’ampliació del segle XVIII.

ECSA - A. Roura

La façana de ponent és llisa, però la façana sud conserva la seva decoració, resolta amb els motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en dues sèries de cinc arcuacions entre unes lesenes molt amples, que formen veritables plafons, el central dels quals allotja la porta primitiva. En el tram de façana absidal es repeteix el mateix sistema decoratiu, amb un únic plafó de tres arcuacions flanquejat per dues amples lesenes.

L’aparell de les parts originals és format per reble i carreuó, a penes treballat, encastat en morter de calç, disposat en filades irregulars i desiguals, amb importants restes d’arrebossat, especialment a la part alta.

La presència dels elements llombards dona caràcter a aquest edifici que s’adscriu a les formes primerenques de la implantació del romànic llombard, al principi del segle XI, amb solucions que evoquen altres edificis, com l’església de Sant Andreu de Tona, a Osona, per la solució de la porta, o les esglésies de Sant Andreu d’Évol i Sant Jaume de Nyer, al Conflent, o la propera de Sant Martí de Riutort, per la disposició de les lesenes. Fins i tot es podria relacionar amb l’església de Sant Marcel de Flaçà, al Conflent, per la persistència de la tipologia d’absis quadrat, heretada de l’arquitectura del segle X. (JAA-AB)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 309
  • Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 693, pàgs. 201-204
  • Cazes, 1980, pàgs. 34-36
  • Blanc, 1989, pàgs. 149-161