Resultats de la cerca
Es mostren 5411 resultats
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…
Deuteronomi
Llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc
.
Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics Malgrat la…
Sant Vicenç de Regencós
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…
Santa Magdalena (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà dins el de Rupit Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues i, a partir de l’any 1878, de la de Sant Miquel de Rupit De la història d’aquesta església no se’n té notícies anteriors a l’any 1660, i l’edifici concorda amb aquesta data, però l’existència de dues imatges de marbre del segle XV de santa Magdalena i de la Mare de Déu de la Gràcia fan pensar en una antiga construcció anterior a la documentada el segle XVII
Santa Maria de Joncadella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no…
Sant Genís de Jorba
Art romànic
Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba
Fortalesa de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a Guillem de Claramunt
Santa Maria de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú és esmentada des del 1143 D’altres documents que la mencionen són dels anys 1154, en el breu d’Anastasi IV, i 1230 L’edifici actual data de la primeria del segle XVIII, quan s’acabaren les obres de l’església construïda damunt el solar on hi havia l’anterior, més petita i barroca, de la qual es conserva el retaule barroc de l’altar major La primitiva degué ésser romànica i va perdurar fins al començament del segle XVIII, que s’edificà la barroca Es troba al costat del castell i, en un principi, devia ser la seva capella castellera
Mare de Déu del Remei de la Sorollera
Art romànic
El terme de la Sorollera fou una de les tradicionals possessions de l’orde de Calatrava a la comarca Consta l’existència d’una església al lloc el 1232 També apareix documentada en la dècima papal del 1280 No coneixem quin era el seu titular primitiu, bé que des del segle XV és coneguda com la Mare de Déu del Remei L’església actual, a la part alta del poble, és un interessant exemplar barroc, de tres naus, amb una ornamentació molt carregada tant a l’interior com a l’exterior La porta duu la data del 1762 i els escuts de la vila i de l’orde de Calatrava
Sant Climent d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina