Resultats de la cerca

Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a Guillem de Claramunt

En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la…

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics Malgrat la…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Joncadella Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià Depengué de la canònica manresana El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031 La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154 el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció, que perdé el 1879, quan fou unida a la de Sant Martí de Torroella, conservant, això no obstant, el caràcter de santuari marià molt conegut a la comarca L’actual edifici data del 1748 i no…

Aquesta església és la parròquia del poble de Sant Guim de la Plana, emplaçat al sud-est de Guissona L’església actual és una construcció relativament moderna que conserva alguns panys de mur d’un edifici més antic El campanar porta la data del 1870 La parròquia de Sant Guim fou una església subjecta a la canònica de Guissona, i així es recull en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El capellà de Sant Guim contribuía la dècima del bisbat d’Urgell del 1391 amb 15 sous L’església serva a l’interior una talla de la Mare de Déu, de fusta polida

L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…

Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà dins el de Rupit Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues i, a partir de l’any 1878, de la de Sant Miquel de Rupit De la història d’aquesta església no se’n té notícies anteriors a l’any 1660, i l’edifici concorda amb aquesta data, però l’existència de dues imatges de marbre del segle XV de santa Magdalena i de la Mare de Déu de la Gràcia fan pensar en una antiga construcció anterior a la documentada el segle XVII

L’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú és esmentada des del 1143 D’altres documents que la mencionen són dels anys 1154, en el breu d’Anastasi IV, i 1230 L’edifici actual data de la primeria del segle XVIII, quan s’acabaren les obres de l’església construïda damunt el solar on hi havia l’anterior, més petita i barroca, de la qual es conserva el retaule barroc de l’altar major La primitiva degué ésser romànica i va perdurar fins al començament del segle XVIII, que s’edificà la barroca Es troba al costat del castell i, en un principi, devia ser la seva capella castellera