Resultats de la cerca

Per la seva aspiració a depurar la forma hom el considera un clàssic de la lírica cortesana Escriví Erec, Gregorius i Der arme Heinrich ‘El pobre Heinrich’

Especialista en les literatures romàniques medievals, francesa, occitana i italiana, publicà, entre d’altres, Beiträge zur älteren italienischen Volksdichtung 1950 i Leben und Lieder der provenzalischen Troubadours 1957

Estudià la nutrició de les plantes, la influència de la llum, la clorofilla i també l’heliotropisme i el geotropisme És autor d’un Lehrbuch der Botanik 1868

Fou professor a Berlín S'especialitzà en patologia i neurologia i descobrí diverses malalties i síndromes La seva obra Lehrbuch der Nervenkrankheiten 1840 és considerada com a clàssica

Aplegà en diverses obres una gran quantitat de dades biogràfiques i bibliogràfiques musicals, especialment en la Biographisch-Bibliographisches Quellen-Lexikon der Musiker und Musikgelehrten 1900-04, en deu volums

Especialitzat en la climatologia comparada, fou el primer a emprar el concepte de front La seva obra principal és Das Gesetz der Stürme ‘La llei de les tempestes’, 1857

Visqué a Viena, a la cort del duc Leopold VI d’Àustria, i fou amic de Walter von der Vogelweide Cantà l’amor feliç, amb una lírica elegant i subtil

També fou pintor i gravador És autor dels poemes Daphnis 1754 i Idyllen ‘Idillis’, 1756 i de l’epopeia bucòlica Der Tod Abels ‘La mort d’Abel’, 1758, entre altres

Doctor en filosofia per la Universitat de Kiel Professor a Hamburg, Giessen, Bochum i Münster En la seva obra hom pot distingir tres períodes El primer se centra en l’estudi de les metàfores, tant del seu significat com de la seva funció, de com aquestes ens forneixen perspectives de sentit i maneres de veure el món i l’home L’obra més significativa d’aquest primer període és Paradigmen zu einer Metaphorologie ‘Paradigmes envers una metaforologia’, 1960 El segon període se centra en l’examen de la idea de modernitat, que Blumenberg du a terme a Die legitimität der Neuzeit ‘La…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…