Resultats de la cerca

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…

Començà practicant l’atletisme, en 110 m i 400 m tanques, al Club Deportiu Universitari de Barcelona, i arribà a ser internacional contra Alemanya Ja al Centre Gimnàstic Barcelonès, Constantí Miranda l’engrescà a jugar a rugbi amb el BUC, del qual era preparador físic Després de tres anys en aquest club fou fitxat pel Club Natació Barcelona de la divisió d’honor, on jugà dues temporades i obtingué un subcampionat de Lliga Posteriorment, assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el RC Cornellà, on jugà deu temporades al màxim nivell i fou convocat tres vegades per a jugar amb la selecció…

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya la temporada 1923-24 Posteriorment passà a les files del Club Deportiu Terrassa Guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1930, 1933 i una Copa del Rei 1933 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També jugà amb la selecció catalana el partit inaugural de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 contra el Wienner All Round de Viena A partir dels anys quaranta formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei i fou nomenat president del Comitè de Competició També fou…

Fou un dels principals promotors de la petanca a Catalunya Participà en la fundació de diversos clubs, com el Breda, el Balboa, el Condal, el Penya l’Esplanada i l’Adrianense També fou fundador de la Federació Catalana de Petanca, i directiu durant molts anys del Club Petanca Barcelona Organitzà el primer partit internacional entre França i la selecció espanyola L’any 1966 fou nomenat seleccionador espanyol i el mateix any la federació espanyola el guardonà amb la medalla de plata Després, passà a ser membre de la mateixa federació També fou guardonat amb la medalla de bronze…

Al principi dels anys seixanta del segle XX, s’inicià en la pesca amb mosca de salmònids Participà en la creació de l’Associació de Mosca i Salmònids de Catalunya, de la qual fou el primer president Participà en la creació de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de la qual fou vicepresident L’any 2000 entrà com a directiu a la Federació Espanyola de Pesca i Càsting, el 2004 fou nomenat vicepresident i el 2008 president El 2009 fou elegit membre de la Comissió Tècnica de la Federació Internacional de Pesca Esportiva amb Mosca Fou fundador i president de la Societat…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la…

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos…

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, s’especialitzà en els 400 m i els 800 m Com a component de l’equip de Catalunya, assolí el títol de campió d’Espanya en el relleu de 4 × 400 m 1952 Exercí de president del collegi de jutges de la Federació Catalana d’Atletisme 1959-61 i de president de la comissió nacional de jutges de la federació espanyola 1972-73 Donà un gran impuls al CG Barcelonès en la seva etapa com a president de l’entitat 1964-78 Fou vicepresident 1968-79 i president de la Federació Catalana d’Atletisme 1979-89 i vicepresident del consell directiu de la federació…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola…

Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze Posteriorment…