Resultats de la cerca
Es mostren 4285 resultats
gastronomia
Gastronomia
Art de menjar bé, amb satisfacció, tant referit a combinacions individuals com al conjunt de tot un menjar (amb inclusió de vins).
Com a art estructural començà a la primeria del s XIX, en els ambients intellectuals francesos, bàsicament per les accions d’ABrillat-Savarin i MACarême Ha implicat el redescobriment de la cuina popular i la recerca sistemàtica de noves combinacions Com que és un art basat en impressions, habituds dietètiques i condicionaments psicològics i culturals, presenta evolucions en el decurs del temps Així, de bon començament tenien una importància primordial els plats d’elaboració complexa No fou fins a una segona etapa probablement per l’entrada de la cuina industrial que la cuina…
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
Guilherme de Almeida
Literatura
Poeta modernista brasiler.
Format en el clima parnassià Livro de horas de Soror Dolorosa , 1921, romangué fidel al rigor formal de l’escola Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça 1925, cant als elements ètnics que componen el Brasil En els llibres Cartas que não mandei 1932 i Cartas do meu amor 1942 tornà als temes i a les formes de la primera etapa En la darrera època de la seva vida publicà Tempo 1944, Poesia varia 1947, Toda o Poesia sis volums, 1952, Camoniana 1952, Pequeno cancioneiro 1957 i A Rua 1962
Šĕmuel Yosef Agnon
Semuel Yosef Agnon
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista israelià.
De Polònia, es traslladà, el 1909, a Palestina, on es lliurà a una tasca d’escriptor que li valgué el premi Nobel de literatura 1966 La seva obra recrea nostàlgicament, en la seva primera etapa, el món en dissolució de la diàspora a Polònia Ha-knassat kalla ‘El dot de la núvia’, 1929, Oréaḥ nata lalun ‘Un hoste s’ha quedat per passar la nit’, 1940 però amb la creació de l’estat d’Israel concedí més atenció als problemes dels emigrats en voler edificar la nova societat ' Tmol Šilšom ‘Abans-d’ahir’, 1945 i Šira 1971
Gentile da Fabriano
Pintura
Nom amb què és conegut Gentile di Niccolò Giovanni di Massio, pintor italià.
El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes
Francisco Ramón de Eguía
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política
Josep Dunyach i Sala
Escultura
Escultor, deixeble de l’escola de Llotja i d’Eusebi Arnau.
S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…
László Nagy
Literatura
Poeta hongarès, un dels creadors literaris més populars de la postguerra.
Publicà volums de poesia i de traduccions poètiques a partir del 1949 Influïren sobre la seva obra la poesia folklòrica i els trets surrealistes del poeta hongarès AJozsef La seva etapa més madura es caracteritza per imatges suggestives i visions poètiques d’una gran complexitat Els seus volums principals són Deres majális ‘Festa de maig amb gebrada’, 1957, Himnusz minden idöben ‘Himne a tothora’, 1965, Arccal a tengernek ‘De cara a la mar’, tria de poemes, 1966, Versben bújdosó ‘Exiliat al vers’, 1973, Csodafiú-szarvas ‘El fill-cérvol miraculós’, 1977 i Jönnek értem a harangok ‘…
Willy Messerschmitt
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic alemany.
Estudià enginyeria a Munic, i després d’una etapa de disseny de velers i planadors es dedicà a la fabricació d’avions civils a la seva fàbrica de Bamberg A partir del 1927 ocupà el càrrec d’enginyer principal a la Bayerische Flugzeugwerke AG, que durant la Segona Guerra Mundial es convertí en Messerschmitt AG i que contribuí a la creació dels avions de caça alemanys més utilitzats aviació Després de la guerra, s’establí a l’Estat espanyol i treballà en collaboració amb l’empresa CASA Posteriorment tornà a Alemanya, on el 1969 constituí la Messerschmitt-Blohm GmbH
Francesc Rodríguez i Pusat

Autoretrat de Francesc Rodríguez i Pusat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, d’on fou professor des del 1787 Fou pensionat per la Junta de Comerç a Roma 1790-95 Del 1808 al 1814 estigué separat de la docència per la seva negativa a jurar fidelitat a Josep I Dirigí l’escola de Llotja del 1821 al 1840, etapa en què hagué d’encapçalar les tasques de salvament de les obres d’art malmeses durant la crema de convents del 1835 En queden algunes obres, còpies de pintures clàssiques, i retrats, entre els quals sobresurt el seu magnífic Autoretrat Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina