Resultats de la cerca
Es mostren 3752 resultats
Bruniquilda
Història
Reina d’Austràsia, filla d’Atanagild, rei dels visigots, casada (567) amb Sigebert I d’Austràsia.
L’assassinat de la seva germana Galsvinta, muller de Khilperic I de Nèustria, germà de Sigebert I, provocà un conflicte entre ambdós reis, en el curs del qual Sigebert I fou mort 575 per uns addictes de Fredegunda, muller de Khilperic I i abans amant seva, i Bruniquilda fou feta presonera A Rouen es casà 576 amb Meroveu, fill de Khilperic aquest separà el matrimoni Meroveu es féu donar mort posteriorment i Bruniquilda fou enviada al costat del seu fill de sis anys Khildebert II, rei d’Austràsia, en nom del qual exercí el poder Mort el 595, deixà dos fills, Tibert II d’Austràsia mort el 612 i…
Dike
Mitologia
Una de les tres Hores, filla de Zeus i de Temis i germana de les Moires.
Personifica la justícia com a divinitat de l’ordre i l’equilibri social
Urraca de Haro
Història
Reina de Lleó, filla del senyor Llop II de Biscaia i d’Aldonza Ruiz de Castro.
Amistançada un quant temps amb Ferran II de Lleó, del qual tingué l’infant Garcia mort abans del 1184, s’hi casà pel maig del 1187 Arran d’aquest matrimoni els Haro assoliren un gran ascendent a la cort lleonesa En infantar un nou fill, Sanç 1188, es produïren greus dissensions entre Urraca, que pretenia la corona per a aquest, i el seu fillastre, el futur Alfons IX, fill de Ferran II i de la seva primera muller, Urraca de Portugal, però a la mort de Ferran II 1188 la noblesa de Lleó s’inclinà a favor del príncep Alfons, que fou entronitzat Amb l’ajuda del rei castellà Alfons VIII i d’alguns…
Urraca de Castella
Història
Reina de Lleó i de Pamplona i comtessa d’Aragó, filla del comte castellà Fernán González.
Per un acord entre el seu pare i el rei lleonès Ramir II, es casà amb el fill d’aquest, Ordoni III, a la mort del qual es casà amb el rei Ordoni IV I encara, vídua d’Ordoni IV, es casà per tercera vegada, aquest cop amb el rei Sanç II de Pamplona Sobrevisqué al seu marit i intervingué en afers polítics durant els regnats del seu fill, Garcia IV, i del seu net, Sanç III
Elionor de Provença
Història
Reina d’Anglaterra, filla segona de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer
Misteri de dolor
Literatura catalana
Obra de teatre d’Adrià Gual, estrenada i publicada el 1904.
Desenvolupament enciclopèdic El dramaturg, ja sense els plantejaments radicals d’obres anteriors, hi intenta una assimilació entre els principis del teatre simbolista i la tradició d’un teatre rural de ressò guimeranià Així, l’autor vol fer un drama intens i despullat, en el qual «cal fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre», segons diu ell mateix en la presentació Al llarg dels tres actes, es dona a conèixer la història del triangle amorós entre Mariagna, Silvestre el seu segon marit, un home molt més jove i Mariagneta la filla d’ella En el primer es posa de…
Saint-Omer
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament de Pas-de Calais, França.
És centre comercial, però té també fàbriques de teixits, sucre i cervesa, principalment Fou bisbat del 1559 al 1790 Filla de l’abadia de Sant Bertin, fundada el 640, la població, que sovint passà del domini flamenc al dels francesos, fou integrada definitivament a França el 1678 Catedral de Notre-Dame s XIII-XV
Margarida de França
Història
Reina de Navarra.
Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628
orde de la Corretja
Història
Orde, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I de Catalunya-Aragó el 1397.
Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399
Ramon de Borgonya
Història
Comte de Galícia.
Fill del duc Guillem I de Borgonya Lluità contra els almoràvits al costat d’Alfons VI de Castella i es casà amb la seva filla Urraca 1090 Rebé els comtats de Galícia 1092 i Portugal 1093 Dirigí la repoblació de les terres de Salamanca, Àvila i Segòvia El seu fill fou Alfons VII de Castella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina