Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
òxid d’estany (IV)
Química
Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
Hom l’empra per a donar opacitat al vidre i en l’obtenció de colorants per a ceràmica
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El…
maniobra
Transports
Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment o una certa posició, tals com les de manejar les veles, les màquines, el timó, les àncores, etc, o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.
Hom anomena maniobra alta la que necessita l’acció de la gent a dalt dels pals, i maniobra baixa la que hom pot executar des de la coberta o sense que els mariners pugin als pals
fossa sèptica
Construcció i obres públiques
Dipòsit, habitualment sota terra, on hom condueix l’aigua fecal per fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.
L’interior, que comunica amb l’exterior per mitjà d’un tub de ventilació, és disposat en dues o més cambres separades per envans que no arriben al sostre i que van proveïts d’alguns forats, situats aproximadament a un terç del fons l’aigua passa d’una cambra a l’altra per decantació, amb la qual cosa hom aconsegueix, de passada, una separació física dels elements sòlids que conté
golfo
Construcció i obres públiques
Mecanisme format per una anella de ferro ancorada al brancal d’una porta on hom introdueix un piu unit al batent de la porta i que permet d’obrir-la i tancar-la.
Hom l’empra com a frontissa quan la porta no té bastiment i va penjat directament del brancal d’obra
cafè
El Cafè de les Delícies de Barcelona (segle XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència…
faixat | faixada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de faixes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu cintat.
Els objectes heràldics també poden ésser faixats Hom pot trobar algun faixat en el qual cada faixa és d’un esmalt diferent El faixat corrent és el de sis peces, i aleshores no cal dir-ne el nombre
els Comtats
Història
Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà).
Tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat
anivellació geomètrica
Geografia
Anivellació en què hom troba la diferència d’altitud entre dos punts dirigint visuals horitzontals a les mires col·locades en els punts respectius; la diferència de les lectures fetes dóna el desnivell existent.
És el mètode d’anivellació més precís que hi ha, i també el més emprat Hom opera amb l’ajut del nivell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina