Resultats de la cerca

La reducció sol utilitzar-se per motius econòmics, per manca d’espai en un local de dimensions reduïdes o per motius pràctics, com l’estudi d’una obra al piano, l’assaig d’un concert per a solista, l’assaig d’una òpera amb corepetidor o la d’un cor com a doblament harmònic

Les roques deformades presenten molt sovint zones amb una estructura de gra molt fi En són un exemple les milonites, l’estructura de les quals prové de la trituració i el moviment dels grans minerals, sense una recristallització important ni creixement de nous grans Aquesta classe de metamorfisme és molt local i d’extensió limitada

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve

Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…

Els efectes nocius del tabac no es limiten al fumador sinó que afecten també les persones que l’envolten Això és degut al fet que el fum produït per la combustió del tabac no solament s’incorpora al fumador sinó que s’expandeix pel medi ambient si es tracta d’un local tancat, les substàncies contingudes en el fum s’acumularan en l’aire i seran aspirades per tothom En fumar, es produeixen bàsicament dos corrents de fum el corrent principal que és el que inhala directament el fumador i el corrent secundari , constituït pel fum originat per la combustió passiva del cigarret, que s’…

Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors…

Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local…

Teixidor i principal dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell, cenetista, el 1926 hagué d’exiliar-se a l’Argentina, on residí fins el 1929 Quan en tornà fou secretari de la Federació Local de Sabadell, pel juny del 1931 assistí al congrés de la CNT a Madrid, i s’alineà aviat amb els trentistes A proposta seva, els sindicats de Sabadell deixaren de pagar el segell confederal després del ple regional del maig del 1932, fet que motivà la seva expulsió de la CNT pel comitè regional setembre del 1932 Amb això, exacerbat l’enfrontament entre trentistes i faistes, sofrí…

A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local

Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat