Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Ermessenda de Castellbò
Història
Vescomtessa de Castellbò (Ermessenda I) i de Cerdanya.
Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix
Aleksandr Dovženko
Cinematografia
Director cinematogràfic soviètic.
Pintor en un principi, el seu profund coneixement dels sentiments humans i el seu lirisme el situen, amb un estil completament diferent, al costat dels grans mestres del cinema soviètic del seu temps Eisenstein i Pudovkin Entre les seves pellícules destaquen Zvenigora 1928, Arsenal 1929, Zeml’a ‘La terra’, 1930, Ṥč ors 1939, Mičurin 1948 i Poema o more ‘Poema del mar’, 1955-58, juntament amb la seva muller
Castell d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la primera…
Tagliavia
Llinatge feudal sicilià que des del s XIV tingué les senyories de Sommatino, Ravanusa, Menfi i Castelvetrano.
Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna Amb la primera…
Ramon de Torroja
Història
Noble.
Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament…
Castell de Vasel (Estaràs)
Art romànic
D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat Ponç Hug De ben…
Santa Maria de Tarrés
Art romànic
El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme La seva parròquia va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, i a mitjan segle XII, va passar a l’arquebisbat de Tarragona Apareix esmentada per primera vegada en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII L’any 1151 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda cediren en feu als cavallers Guillem d’Abadals i Arnau de Corregó i a les seves esposes el lloc de l’Espluga Roja, al terme del castell de Tarrés Entre altres condicions, Ramon de Boixadors i la seva…
Sant Jaume del Cós (Tavèrnoles)
Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona Fou una sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, per passar després a una simple capella rural L’església és documentada a partir de l’any 1091, quan feia poc que s’havia construït L’any 1162 és esmentada com a Sant Jaume de Cursu L’església era un alou de la canònica de Vic i tant l’església com els seus béns depenien dels canonges vigatans La principal notícia d’aquest temple és la seva dotació i construcció consta en ella que Berenguer Ató la feu construir i la dotà amb béns propis L’edifici…
baronia de Rocacorba
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocacorba (Gironès).
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric
Georges Pitoëff
Teatre
Director i actor francès d’origen rus.
Graduat en lleis a París, fundà un teatre d’avantguarda a Peterburg i posteriorment fundà una companyia que actuà en diversos teatres parisencs amb molt d’èxit Pitoëff triomfà sobretot com a director pel seu agosarament en la presentació d’un repertori selecte clàssic i modern La seva muller, Ludmilla Pitoëff Novorossijsk 1899 — Rueil-Malmaison, Sena i Oise 1951, fou una excellent actriu que representà obres de Dumas, Anet, Ibsen i, sobretot, de teatre religiós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina