Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona. Fou una sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, per passar després a una simple capella rural. L’església és documentada a partir de l’any 1091, quan feia poc que s’havia construït. L’any 1162 és esmentada com a Sant Jaume de Cursu. L’església era un alou de la canònica de Vic i tant l’església com els seus béns depenien dels canonges vigatans. La principal notícia d’aquest temple és la seva dotació i construcció; consta en ella que Berenguer Ató la feu construir i la dotà amb béns propis. L’edifici arribà fins a l’inici de la guerra civil del 1936-1939, quan fou volada, no quedant cap resta que pugui identificar l’antic temple. No sabem si es conserva enlloc alguna fotografia del temple desaparegut.
Dotació testamentària de l’església de Sant Jaume del Cós (1 d’agost de 1091)
"In Dei nomine. Hec est iudicialis condicio seu publicatio ultimae voluntatis cuidam defuncti nomine Berengarii Atonis, quam publicant sui manumissores seu elemosinarii ab eo electi, id est Bonifilius Atonis et Guilelmus Raimundi et Adaledis uxoris prefati defuncti, et Giscafredus Ranlei. Nos prenominati testes qui in testamento ipsius defuncti rogati ab eo firmatores et manumissores accessimus iurando testificamus super altare Sancti Ihoannis in Sede Vico sub ordinationi Ricardi legis latoris quia vidimus et audivimus quod prefatus defunctus dum cupiebat pergere Iherusolimam antequam ipsum iter ceperet, ordinavit per scripturam sui testamenti quem ipse suo proprio ore dictavit et nobis videntibus punctatim firmavit ut si in ipso itinere mors ei adveniebat sicuti et fecit qualiter eius possessio dari posse sive distribui post eius obitum. In primis dimisit domino Deo et ecclesie sancti Iacobi quam ipse in suo alodio a fundamento edificavit et consecrare Deo annuente fecit ipsum suum alodium ubi iam dicta est fundata ecclesia cum ipsis domibus que iuxta ecclesie sunt in quibus ipse tunc habitabat sicut ipse olim terminaverat, tali videlicet modo ut hoc totum teneat predicta uxor sua in servitio sancti Iacobi ut ipsa ecclesia faciat decantare sicut ille faciebat, et post suum obitum dimisit hoc totum Raimundo Berengarii filio suo ut donet per unum quemque annum una eminam ordei et altera vini prefate ecclesie sancti Iacobi. Post obitum vero predicti Raimundi, si ipse Raimundus habuerit filium de legitimo coniugio similiter eius filii hoc teneat et si non habuerit filium haec omnia predicta revertant ad fratres suos ut donent semper ad sanctum lacobum hoc quod superius est scriptum. In suo testamento etiam dimisit sancto Iacobo ipsum suum alodium quem vocant campum de Ademar quod fuit de Ademaro Sancii, ut filii sui quibus hec dimittebat Guilelmus scilicet et Miro et Geraldus cum Bernardo donent per unum quemque annum unam quarteram olei sancto Iacobo pro lumine, et ipsum suum mansum de Taniano quem tenet Trasvarius dimisit sancto Iacobo predicto, ut filie sue Adaleidis et Ermesindis et Elliardis, hoc habeant et teneant in servitio sancti Iacobi iam dicti, et donent semper ipsum quartum ad prefatam ecclesiam et post illarum omnium obitum filiis vel filiabus suis hoc dimittant similiter qui legitime fuerint procreati quod si filios aut filias legitimos non habuerint ad illarum propinquos hoc revertatur. Adhuc etiam dimisit ad opera ipsius ecclesie sancti Iacobi unum mulum quem debebat ei Bernardus Berengarii de sancta Eugenia senior suus simul cum ipsa tercia parte panis et vini quem Deus dabit ex novo venienti, alias autem duas partes dimisit uxori sue cum filiis suis. Alia vero alodia que habebat vel habere debebat in omnibus locis dimisit uxori sue predicte in vita sua et post eius obitum filiis vel filiabus suis qui ex ille et illa sint generati. Hoc autem totum alodium supra dictum simul cum ipso quod dimisit sancto Iacobo, uxori sue iam dicte dimisit in vita sua ut faciat inde quod superius scriptum est sancto Iacobo sine blandimento ullius hominis vel femine. Et precepit atque per omnia constituit ut ii qui fecerint sacraria iuxta ipsam ecclesiam sancti Iacobi nullum donent censum nec aliquid inde requiratur in perpetuum. Et ad iam dictam uxorem suam dimissit omnem suum mobile quod habebat in cunctis locis exceptis tertiam partem ex omnibus suis vasculis quam dimisit sancto Iacobo prescripto ut quod suum obitum hoc totum remaneat ad filios vel filias suas qui ex illis utrisque sunt generati. Et ipsam terciam partem quam habebat in uno cavallo precepit ut vendatur et uxor sua solvat inde omnes suos debitos et ipsum alsbergum cum spata et scuto dimisit Raimundo filio suo. Precepit enim ut si quis filiorum vel filiarum suarum aliquid ex istis omnibus rebus que superius sancto Iacobo vel uxori sue dimisit, infregerit vel tulerit aut disrrumperit, nullo modo facere posit, sed suam hereditatem amitat et ad uxorem suam revertatur et ad fratres eius et post obitum uxoris sue similiter fiat. Postquam autem hec omnia prefato conditore ordinata sunt que superius scripta est cepit ipsus iter et in ipso itinere antequam ad nos reverteretur defunctus est. Nos autem prefati testes ordinationem voluntaris eius promulgamus et tam nostra manu et iudicis manu et sacerdotis et testium corroboramus et corroborari fecimus.
Lata sacramentalis conditio Kalendis augusti anno XXXII regni Philippi regis.
Sig+num Bonifilii Atonis. Sig+num Guilielmi Raimundi. Sig+num Adalendis. Sig + num Giscafredi Ranlei. Nos huius rei testes sumus et nulla fraus in hac conditione impressam seimus. Sig+num Raimundi Sal de Ausona. Sig+num Arnalli Ferreoli.
Ego Ricardus sacrista et lator iuri hoc corroboro s. Benedictus sacerdus s.
Guilelmus diaconus qui hoc scripsit et sub s. In prefato die vel anno."
Original: Arxiu Capitular de Vic, calaix 6, núm. 1522.
Traducció
"En el nom de Déu. Aquesta és la disposició judicial i la publicació de la darrera voluntat del difunt anomenat Berenguer Ató, que presenten els marmessors i almoiners per ell elegits, és a dir: Bonfill Ató, Guillem Ramon, Adaleda, muller del difunt i Giscafred Ranlei. Nosaltres, els esmentats testimonis, que, pregats pel propi difunt, vàrem accedir al seu testament com a signants i marmessors, testifiquem, jurant sobre l’altar de Sant Joan de la Seu de Vic, segons la voluntat de Ricard, coneixedor de la llei, que vàrem veure i escoltar com el difunt, en voler partir cap a Jerusalem, abans d’iniciar el viatge, manà mitjançant l’escriptura del seu testament, dictat oralment per ell mateix i signat amb punts a la nostra vista, de quina manera s’havien de donar i distribuir els seus béns, després de la seva mort, si aquesta li advenia pel camí. Primerament llegà a Déu, nostre senyor, i a l’església de Sant Jaume, la qual ell mateix havia edificat des dels fonaments i havia fet consagrar, amb el consentiment de Déu, el seu alou on fou fundada l’església, amb les cases properes on vivia aleshores, tal com ell, en altre temps les havia acabades; això sí, amb la condició que la seva muller disposés de tot el conjunt per al servei de Sant Jaume, de manera que la fes enaltir, tal com ell procurava. Un cop morta, tot passava al seu fill Berenguer, el qual havia de donar anualment a l’esmentada església de Sant Jaume, una aimina d’ordi i una altra de vi. Traspassat, tanmateix, l’esmentat Ramon, si aquest hagués tingut un fill de matrimoni legítim ho havia de rebre similarment; però si no n’hagués tingut, totes les coses predites havien de passar als seus germans, els quals haurien de donar sempre a Sant Jaume tot el que més amunt ha estat escrit. Llegà també a Sant Jaume el seu alou anomenat Camp d’Ademar, que fou d’Ademar Sanç, de manera que els fills d’aquest, Guillem, Miró, Gerard i Bernat, als quals l’havia deixat, donessin anualment una quartera d’oli a Sant Jaume per a lluminària.
També oferí el seu mas de Tanyà, tingut per Trasoari, per tal que les filles d’aquest, Adaleda, Ermessenda i Eliarda, en disposessin per al servei de Sant Jaume i donessin sempre la quarta part a l’església; després de morts, els seus fills i les seves filles, legítimament concebuts, haurien d’actuar semblantment; això no obstant, si no haguessin tingut fills o filles legítims, que tot passés als seus parents més propers. Encara afegí per a l’obra de l’església de Sant Jaume, un mul que li devia Bernat Berenguer de Santa Eugènia, el seu senyor, juntament amb la tercera part del pa i del vi que Déu proveís de nou; les altres dues parts quedaven per a la seva muller i els seus fills. Els altres alous que tenia i devia tenir en diversos llocs els llegà a la seva muller, mentre visqués i, un cop morta, als fills i filles engendrats per tots dos. Així, doncs, tot l’esmentat alou, juntament amb el que havia donat a Sant Jaume, el transmeté a la seva muller, de manera que complís amb tot l’assenyalat en benefici de Sant Jaume, sense l’oposició de cap home ni de cap dona. Va manar també i va establir que aquells que haguessin construït les sagreres a l’entorn de l’església de Sant Jaume, no satisfessin cap mena de cens, ni mai no els fos reclamat res. Llegà també a la seva muller tots els béns mobles que tenia arreu, exceptuant-ne, però, la tercera part de tots els seus vasos, donats a Sant Jaume; després de la seva mort, tot això havia de romandre per als seus fills i filles engendrats per ambdós. La tercera part que li corresponia per un cavall establí que fos venuda i així la seva muller podria saldar tots els seus deutes; l’ausberg, l’espasa i l’escut eren per al seu fill Ramon. Ordenà, finalment, que si algun dels seus fills i filles intentava infringir, contradir o destruir qualsevol de les coses predites, llegades a Sant Jaume i a la seva muller, que de cap manera no ho pogués fer i que perdés la seva herència, la qual aniria a parar a la seva muller i als germans; que quan morís la muller es fes tal com havia estat previst. Tan bon punt foren disposades totes aquestes coses per l’atorgant, tal com hem vist escrit, començà el seu viatge, durant el qual i abans de retornar, morí. Per tant nosaltres, els coneguts testimonis, promulguem la disposició de la seva voluntat i, tant amb la nostra mà, com amb la del jutge, del sacerdot i dels testimonis, ho corroborem i fem que sigui corroborat.
Llegida la disposició sagramental el dia de les calendes d’agost de l’any trenta-tres del regnat de Felip.
Signatures de Bonfill Ató, de Guillem Ramon, d’Adaleda, de Giscafred Ranlei; nosaltres que en som testimonis i no observem cap inexactitud en la redacció d’aquesta disposició.
Signatures de Ramon Sal d’Osona i d’Arnau Ferriol.
Jo, Ricard, sagristà i coneixedor del dret ho corroboro i subscric. Benet, sacerdot, ho sotscric.
Guillem, diaca, que ho he escrit, ho sotscric el dia i any assenyalats."
(Trad.: Joan Josep Busqueta i Riu)