Resultats de la cerca

Situació Edifici romànic restaurat fa pocs anys, molt transformat i cobert amb embigat ECSA - JA Adell L’església de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF888944 Història El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí…

Mapa de les esglésies de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó Ancinhan Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan Atsat Sant Sadurnin d’Atsat Sant Julian e Santa Basilissa de lo castèl d’Atsat Sant Jordi d’Atsat Belestar Sant Bertomiu de Belestar abans Santa Magdalena Sant Bertomiu de Jonquerolas Sant Miquèl del castell de Caladroer Camporsin Sant Estève de Camporsin Sant Just de Palmas Caramanh Sant Estève de Caramanh Cassanhas Santa Maria de Cassanhas Sant Estève de Casas Sant Cebrian de Cuixós Caudièrs de Fenolhet Capella del Fòrt Nostra Dóna de la Val Sant Jacme de Castelfisèl…

Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa Maria de…

Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home…

Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant del…

A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, enmig d’altres vestigis de la necròpoli F Tur L’església de Santa Margarida, avui en ruïnes, formava part del conjunt de capelles de la rodalia d’Empúries, situada en un punt amagat del mar, a poc menys d’1 km al sud-oest de l’antiga ciutat i a 2 km a ponent de la vila de l’Escala, a l’indret anomenat Santa Margarida o Pla de Santa Margarida, al qual donà nom Mapa 296M781 Situació 31TEG095645 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat i Figueres En arribar al trencall amb la carretera que porta al poble de Sant…

Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…

Mapa del Pla de l’Estany amb la senyalització de totes les esglésies de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles Sant Esteve de Banyoles Santa Maria in capite stagni Santa Maria dels Turers Sant Pere de Guèmol Sant Jaume de Puigpalter Camós Sant Vicenç de Camós Santa Magdalena de Noves Santa Maria de Camós Cornellà del Terri Sant Pere de Cornellà Sant Antoni Sant Joan Baptista de Borgonyà Sant julià de Corts Sant Esteve de Sords Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos Santa Maria de Pujals dels Cavallers Santa Llogaia del Terri Sant Andreu del Terri…