Resultats de la cerca
Es mostren 2214 resultats
Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya
Centre especialitzat en cinema format per dos fons independents administrativament però conservats i gestionats junts: la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt i la Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.
Delmir de Caralt i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 una biblioteca amb els llibres i les revistes que adquiriren per a completar la seva formació cinematogràfica A partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos, omplint així parcialment el buit existent en aquest àmbit L’any 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat Posterioment, l’any 1982, en realitzar-se els traspassos en matèria de cultura de l’estat a la Generalitat, nasqué la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb…
Rafael del Riego
Història
Militar
Militar asturià.
Lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos, tingué l’avinentesa de viatjar per Anglaterra i Alemanya 1814 L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebellà a Cabezas de San Juan Andalusia occidental i proclamà la Constitució del 1812 Malgrat que s’apoderà per sorpresa de l’arsenal de la Carraca, la seva columna, que recorregué diverses poblacions andaluses, estava a punt de desfer-se quan el pronunciament liberal i federalista de la Corunya i els de Barcelona, Saragossa i Pamplona, davant l’apatia de…
Sant Joan Baptista (Sant Joan Despí)
Art romànic
La parròquia és documentada el 1002, en una donació a Sant Cugat de terres al seu terme El 1010 el bisbe Aeci de Barcelona donà a la canònica catedralícia de Barcelona l’església de Sant Sadurní i Sant Joan que és situada al pla del Llobregat, al lloc que anomenen vico Mizano , prop de la parròquia de Sant Just Va ser confirmada el 1012 Els comtes Ramon i Mafalda empenyoraren el 1081 la dominicatura que hi tenien, amb les de Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, al bisbe Umbert de Cervelló per mil mancusos d’or que s’havien d’invertir en un antipendi d’or per a l’altar de la…
Lluís Maria Millet i Millet
Música
Director i compositor català.
Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…
Manuel Capdevila i Font
Música
Animador cultural i musicògraf.
Vida Fill de Manuel Capdevila i Rovira Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués , fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’ Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant…
Francesc Dalmases Cunill

Francesc Dalmases Cunill
Jordi Canyameres
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Club Muntanyenc de Terrassa, és un dels pocs escaladors que coronà l’Eiger per la cara nord en tres ocasions El 1980 destacaren les seves ascensions a les Dolomites Entre el 1982 i el 1983 escalà diverses vies dels Écrins, del massís del Mont Blanc, dels massissos del Valais i les Dolomites El 1985 formà part d’una expedició de Terrassa al Saipal Nepal i el 1986 escalà l’Alpamayo, el Quitaraju i el Cayesh, als Andes peruans A l’octubre del 1986 realitzà la primera ascensió estatal en solitari de la paret nord de l’Eiger, i al març del 1987, hi feu la primera estatal hivernal amb Joan…
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…
Ángel G. Gauna
Cinematografia
Guionista i ajudant de direcció.
Vida Exiliat a França durant la guerra civil, al seu retorn escriví crítica de cinema fins que el 1951 s’introduí en la indústria com a ajudant de direcció de Miquel Iglesias, Joan Bosch, Germà Lorente, Josep Maria Forn, Gonzalo Suárez, Jaume J Puig, Alexandre Martí i en coproduccions dels Estudis Balcázar Posteriorment treballà amb Francesc Betriu, Jordi Cadena, Carles Balagué i Francesc Bellmunt com a ajudant de direcció o director de producció La seva activitat com a guionista començà amb dos films policíacs de Joan Fortuny La melodía misteriosa 1955 i Delincuentes 1956 i seguí amb J Bosch…
Josep Maria Blanco i Ibarz
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
Començà a guanyar-se la vida amb ocupacions diverses i finalment com a empleat de banca, feina que compaginà amb la d’illustrador en revistes de còmics L’any 1951 fou contractat per la revista TBO , a la qual es vinculà fins al seu final La seva aportació més destacada fou la continuació, a partir del 1969, de la illustració de les vinyetes de La familia Ulises , sèrie creada per Marí Benejam , imitant-ne l’estil a la perfecció, historietes que no volgué signar mai Publicà també historietes d’altres personatges de la seva autoria, dels quals en destaca Los Kakikus 1963 Sovint…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina