La parròquia és documentada el 1002, en una donació a Sant Cugat de terres al seu terme. El 1010 el bisbe Aeci de Barcelona donà a la canònica catedralícia de Barcelona l’església de Sant Sadurní i Sant Joan que és situada al pla del Llobregat, al lloc que anomenen vico Mizano, prop de la parròquia de Sant Just. Va ser confirmada el 1012. Els comtes Ramon i Mafalda empenyoraren el 1081 la dominicatura que hi tenien, amb les de Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, al bisbe Umbert de Cervelló per mil mancusos d’or que s’havien d’invertir en un antipendi d’or per a l’altar de la Santa Creu de la catedral. El 1098 hi ha documentada la sagrera. Hi ha deixes a l’església el 1142, per a misses el 1143 i el 1147, el 1148, el 1170 i el 1202. El 1303 el bisbe Ponç de Gualba hi va conferir ordres menors. L’església va ser reformada i engrandida al segle XVI (se’n conserven dues claus de volta), però el 1642 una riuada del Llobregat destruí l’altar major. El campanar data del 1781. Entre el 1851 i el 1857 es construí un nou temple, i entre el 1939 i el 1943 l’actual.