Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església, on s’aprecia perfectament l’aparell original, de carreus ben escairats i collocats ordenadament Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria presideix, juntament amb la magnífica torre castell, el poble de Valldellou, situat a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill, sobre un petit turó Mapa 32-13 327 Situació 31TBG966438 Per a arribar al poble cal prendre la carretera local que des de Castellonroi va a Camporrells tot passant per Valldellou JBP Història Aquesta església fou una dependència de la canònica de Sant Pere d’Àger Li fou lliurada pels…

Situació Detall del parament d’aquesta església, molt transformada, on s’aprecia l’aparell romànic inicial ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Cristòfol presideix el poble de Bissaürri, que s’assenta en una planura, plena de vegetació, a la falda del turó que porta el seu nom, damunt el marge esquerre del barranc de Bissaürri, a una altitud de 1 115 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH953081 El poble de Bissaürri es troba vora la carretera C-144, del Pont de Suert a Castillo de Sos, entre els quilòmetres 77 i 78 JBP El primer esment d’aquesta església, bé que indirecte, és de l’any 1068…

Situació Interior de l’església, on és visible a la part inferior de l’actual absis el semicilindre absidal original ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a l’extrem sud de l’abandonat nucli de Torrebaró, a ponent de Montanyana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG058704 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt en direcció nord, a l’alçada del km 83 de la carretera N-230, entre Viacamp i el Pont de Montanyana A uns 3 km de recorregut, just al cim d’un coll, surt una pista a la dreta que al cap d’1 km arriba al nucli de Torrebaró JAA-MLIC Història El lloc de Torrebaró gaudia de la categoria…

L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut per Frederic…

Situació Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes M Anglada El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir Mapa L37-15393 Situació 31TDG304247 S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest S’hi arriba aproximadament en deu minuts MAB Història Les ruïnes del turó de Vilacís són un enigma Una tradició local hi situa l’…

Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent  per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

Biografia Anà a l’Escola Pia Calassanci de Barcelona i entrà en aquest orde després d’haver començat el noviciat a Moià el 29 de juliol de 1934 Hi professà l’11 d’agost de 1935 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe, però el 1936 fou cridat a l’exèrcit amb motiu de la Guerra Civil Com a religiós residí sempre a Pamplona, on participà activament en la redacció de la revista Vida litúrgica , redactada entre tots els religiosos que es trobaven en les mateixes condicions Acabà els estudis a Iratxe i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 13 de setembre de 1942 Des d’aquesta data residí a…

Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…

Situació Base semicircular d’una torre integrada a la part nord del nucli de la Tallada, que es creu que pertanyia al primitiu castell EFS Les restes d’aquest castell són a la petita localitat de la Tallada, que es troba a la banda meridional del terme municipal Mapa 34-15 390 Situació 31TCG682113 S’hi accedeix per la carretera B-100, que comunica la Panadella amb Sant Guim de Freixenet, a poc menys de 2 km al sud d’aquesta població JRG-DRR-JIR-JMT Història Possiblement el castell de la Tallada es va originar a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra El terme de la…