Situació
Interior de l’església, on és visible a la part inferior de l’actual absis el semicilindre absidal original.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria és a l’extrem sud de l’abandonat nucli de Torrebaró, a ponent de Montanyana.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG058704.
Per a anar-hi cal prendre una pista que surt en direcció nord, a l’alçada del km 83 de la carretera N-230, entre Viacamp i el Pont de Montanyana. A uns 3 km de recorregut, just al cim d’un coll, surt una pista a la dreta que al cap d’1 km arriba al nucli de Torrebaró. (JAA-MLIC)
Història
El lloc de Torrebaró gaudia de la categoria de quadra i pertanyia en alou als castellans de Montanyana, barons de Pallars Jussà. El primer esment segur de Torrebaró és de l’any 1088, en què Ramon Bonfill i la seva dona Joana, llur fill Berenguer i la seva muller Gil·la, donaren per aixovar a Ramon Brocard i la seva esposa Adelaida part de l’alou que tenien als termes de Montanyana i la Torre: tres terres, una vinya, una casa al vilar de la Torre, un home dit Arnau Oromir amb el seu capmàs, els béns que tenien al dit vilar i el seu alou amb delmes, censos i usatges.
Al segle XII, segons sembla, va rebre el nom de la Torre de Montanyana. Vers el 1190 Guillem de Casserres lliurà a la comanda hospitalera de Siscar un home a la Torre de Montanyana amb un cens de cinc diners. Al segle XIII consta en poder dels vescomtes de Pallars Sobirà.
L’església de Torrebaró depengué del bisbat d’Urgell, dins l’oficialat d’Areny, fins el 1956, any en què passà al de Lleida. (JBP)
Església
És un edifici que, malgrat el seu abandó, es conserva en bon estat. Presenta una estructura d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit del plec d’un arc presbiteral, del qual manca la part corresponent a l’arc. Sembla evident que l’estructura original de l’absis i de la nau fou alterada per la destrucció dels arcs i les voltes. La reconstrucció dels arcs i les voltes fou realitzada a una alçada superior, però sense refer l’estructura de l’arc presbiteral. D’aquesta manera, tota l’església és sobrealçada respecte al nivell original de les seves cobertes.
A banda d’aquesta important transformació, s’afegiren sengles capelles als costats nord i sud de la nau, una sagristia a l’angle nord-est i un porxo adossat a la façana oest, que aixopluga la porta del temple, d’arc de mig punt.
En el seu estat actual sembla que el paviment de l’església fou sobrealçat, ja que els elements originals (plecs de l’arc presbiteral) resulten molt baixos. Especialment la finestra axial de l’absis, de doble esqueixada, ara paredada, queda quasi arran de terra.
Les façanes, com l’interior, són totalment mancades d’ornamentació i els paraments presenten carreuons escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes, que evidencien les fórmules del segle XI. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Boix, 1982, docs. 160, 315 i 379