Resultats de la cerca
Es mostren 2645 resultats
cultura de Paracas
Ceràmica de la cultura de Paracas
© X. Pintanel
Història
Cultura peruana desenvolupada a la petita península desèrtica de Paracas, al sud de Lima i a 18 km de l’actual port de Pisco (al golf homònim).
Té dues fases de desenvolupament la primera, i més antiga, anomenada Paracas Cavernas 300 aC — 200 dC, es caracteritza per enterraments de tipus comunal, fets a l’interior de cambres excavades a la roca, i al costat dels cadàvers momificats apareix una ceràmica de gran bellesa, amb dibuixos delimitats per incisions i pintada d’esmalt a la segona fase, anomenada Paracas Necrópolis , pertany un gran cementiri, situat prop del jaciment citat, on hom trobà 429 mòmies embolcallades amb les més formoses teles trobades al Perú Són fetes amb cotó i llana d’alpaca i vicunya amb gran…
Heinrich Schütz
Música
Compositor alemany, conegut també pel nom llatinitzat Sagittarius
.
Actuà a partir del 1599 al Collegium Mauritianum de Kassel, llevat d’un interval 1606-12 durant el qual estudià amb GGabrieli a Venècia Fou mestre de capella de l’elector de Saxònia a Dresden des del 1617 fins a la seva mort La part més significativa de la seva producció pertany a la música religiosa vocal salms, motets, cançons sagrades, concerts espirituals i càntics espirituals En forma manuscrita hi ha, entre altres nombroses obres, Die sieben Worte Jesu Christi ‘Les set paraules de Crist’, ~1645 i tres passions segons sant Lluc 1653, segons sant Mateu 1666 i segons sant Joan…
David Sanahuja i Saperas
Literatura catalana
Poeta.
Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita
,
Vicenzo Foppa
Pintura
Pintor italià.
Ha estat considerat el fundador de l’escola milanesa Treballà a Gènova, on conegué la pintura flamenca, a Pavia, on pintà per a l’església del Carmine 1462, i a Milà, on féu els frescs de la capella Portinari a Sant'Eustorgio 1468, importants per l’estudi de la perspectiva La seva etapa de maduresa és la de la producció de l’inacabat políptic del cardenal Della Rovere 1488 La influència renaixentista és més forta en la seva darrera etapa a Brescia, a la qual pertany la pintura L’estendard dels Orzinuovi 1514 Exercí una gran influència en la regió llombarda
Arnold Hauser
Art
Sociologia
Historiador de l’art i sociòleg hongarès.
Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que…
Eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936. Barcelona província
Resultats per municipis Resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936 als municipis de la província de Barcelona Notes 1 Municipis on altres candidats o els vots blancs i nuls suposen més del 4% afecta a la segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931 2 Pertany a la circumscripció de Barcelona ciutat afecta a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 3 Municipis amb el 100% de vots en blanc afecta a la segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931 4 Són votants estimats
Josep Lagunas Renom

Josep Lagunas Renom
Arxiu J. Lagunas
Caça
Caçador.
Dedicat professionalment a la gestió cinegètica d’àrees privades de caça, practica tot tipus de cacera amb gos de mostra Pertany a diverses societats de caçadors, com la SC de Tàrrega, a la qual representa en campionats de les especialitats de sant Hubert i de caça pràctica Des del 1986 ha guanyat diverses vegades el Campionat Provincial de Lleida de sant Hubert El 2007 es proclamà campió de Catalunya, amb la gossa Usma de Keranlouan En l’especialitat de caça pràctica ha aconseguit nombroses copes i campionats provincials i de Catalunya, com a propietari i com a conductor
Reserva de la Biosfera de Menorca
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO l’any 1993, que comprèn tota la superfície de l’illa de Menorca, pel seu valor com a patrimoni cultural, arqueològic, etnològic i arquitectònic.
La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori pertany a la zona de transició
Santiago del Estero
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació…
Volkswagen i BMW es reparteixen la marca Rolls-Royce
Dos mesos després de l’acord de compra de l’empresa automobilística Rolls-Royce pel grup Volkswagen a l’empresa britànica Vickers, els directius de Volkswagen i els de BMW es reparteixen l’ús de la marca britànica Vickers va vendre la propietat de les fàbriques, però no la marca Rolls-Royce, que pertany a BMW Ara BMW i Volkswagen han pactat que aquest segon grup pugui comercialitzar la marca Rolls-Royce fins l’any 2003 A partir d’aquest any, Volkswagen utilitzarà el nom Bentley per als seus cotxes de luxe, mentre BMW traurà al mercat una nova gamma de vehicles amb la marca Rolls-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina