Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Albert Mosella Comas
Excursionisme
Excursionista i directiu.
Soci fundador, el 1919, del Centre Excursionista de Sabadell, entitat de la qual fou el primer president fins el 1924 i vicepresident entre el 1940 i el 1959 El 1935, durant una estada als Alps austríacs, ascendí el pic del Hoher Dachstein Entre el 1959 i el 1967 presidí el Centre Excursionista de Catalunya CEC, i collaborà en el llibre Montaña Anales del Centro Excursionista de Cataluña 1939-1945 L’any 1970 tingué un paper important en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell UES, fruit de la fusió de les tres entitats excursionistes existents aleshores a la seva ciutat…
Salvesines
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh, vers el N,…
Tenzing Norgay
Xerpa nepalès.
Nascut Namgyal Wangdi, tant el lloc com la data exacta del seu naixement són controvertits De jove emigrà a la regió nepalesa de Khumbu i es canvià el nom Emigrat a Darjeeling, aleshores a la Bengala Occidental britànica actualment Índia, a l’inici dels anys trenta tornà a Khumbu després de casar-se Des del 1935 participà en nombroses expedicions, primer com a portador i després com a cap de portadors sirdar, la més important de les quals el menà, juntament amb Edmund Hillary , al cim de l’ Everest 1953, que coronà el 29 de maig de 1953, primera ascensió reeixida a aquest pic…
refugi Joaquim Folch Girona

Refugi Joaquim Folch i Girona o d'Engorgs
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya de la Cerdanya, al municipi de Meranges.
Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’…
el Montsent

El Montsent
Jordi Roy Gabarra (CC BY-NC 2.0)
Pic (2.883 m) del Pirineu axial, al SSE dels Encantats.
Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu
Aiguille Verte
Cim
Pic d’Europa central als Alps occidentals (4 121 m).
La seva forma piramidal flanquejada per glaceres Argentière, Talèfre domina la vall de Chamonix
serra del Cis

Vista de la serra del Cis
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça (1.793 m al pic d’Amariedo).
És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759 m i la roca…
Grossvenediger
Cim
Pic austríac del massís de Hohe Tauern (3 674 m).
És el segon més alt i conté jaciments de pedres precioses
Centre Excursionista de la Comarca de Bages

Col·locació d’una creu al cim del Pedraforca, el 29 d´agost de 1955, per celebrar el 50è aniversari del Centre Excursionista de la Comarca de Bages
© ARXIU CECB
Entitat esportiva i cultural de Manresa.
Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca …
,
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina