Resultats de la cerca
Es mostren 3652 resultats
Unió Esportiva Aiguafreda
Futbol
Club de futbol d’Aiguafreda.
Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda
Gregorio Valcárcel González
Bitlles
Jugador de bitlles lleoneses.
El 1963 s’installà a Barcelona i el 1988 començà a jugar amb uns companys lleonesos Aquest mateix any fitxà pel Club de Bolos Leonés Dama de Arintero, que jugava a la plaça d’Espanya El 1990, juntament amb altres companys, fundà el club El Negrillón, del qual fou president 1990-94, des del 2010 Participà en les activitats esportives del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya
Joan Girona Vilanova
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona i participà activament en la direcció del club Integrà la comissió d’assumptes econòmics del Concurs Hípic i Exposició Equina que se celebrà el 1902 a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, en què ocupà el càrrec de vocal Organitzà els primers concursos hípics que es realitzaren a Barcelona juntament amb el seu germà Ignasi, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València

Música
Institució fundada el 1879 per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat…
,
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions…
Sant Eudatd de Ripoll
Art romànic
L’any 978, en temps de l’abat Guidiscle, els monjos de Ripoll varen endur-se al seu monestir les relíquies del suposat màrtir sant Eudald, que era venerat a Ax dels Termes Arieja, lloc on, segons la tradició, devia ésser martiritzat per ordre d’Àtila El segle XI algunes d’aquestes relíquies foren traslladades a la primitiva església de Santa Maria de Sorba, propietat de Ripoll, segons una inscripció que hi aparegué al moment de les darreres excavacions, cosa que ha fet crear unes hipòtesis un xic fantasioses sobre un suposat martyrium de sant Eudald en aquest lloc En realitat sant Eudald fou…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Organista i compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música…
Michel Corrette
Música
Organista i compositor francès.
Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats…
Josep Viladomat i Massanas
Escultura
Escultor.
Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i…
el Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres
© Xevi Varela
Plaça de la ciutat de Barcelona, que era ocupada pel cementiri on foren enterrats els defensors de Barcelona en el setge del 1714.
Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina