Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
Francesc Ferrer
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi,…
Bartomeu Forteza i Pinya
Literatura catalana
Escriptor i crític literari.
Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut de Palma i la carrera d’enginyer agrònom a Madrid Fou membre del Centre Regionalista de Mallorca i redactor del seu òrgan d’expressió La Veu de Mallorca 1917-19, on a més de poesies, traduccions i crítica literària, collaborà també amb articles d’opinió política, vers i prosa satírica, però amb el pseudònim El Sen Tòfol de Sa Rota Collaborà a Ofrena , Almanac de les Lletres i L a Nostra Terra Durant la postguerra recollí algunes traduccions de poetes francesos, sobretot de La Bruyère, al volum Roses de França 1953 i publicà el…
,
Lluis Subirana i Rebolloso

Lluis Subirana i Rebolloso
(CC) Josep Renalias
Folklore
Folklorista.
Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals cal esmentar …
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
art naïf
Art
Dit del corrent artístic practicat per artistes en un principi no professionals i sense cap formació acadèmica i, per tant, d’una espontaneïtat suposadament sense interferències.
Per aquesta ingenuïtat naïf vol dir, en francès, ‘ingenu’, ha estat relacionat amb l’art dels infants, amb els quals comparteix l’absència de convencionalismes, tant de tècnica com de continguts, i del qual es diferència, tanmateix, per la minuciositat i la simplicitat enganyosa Comparteix, d’altra banda, amb l’art popular i dels pobles primitius la presència d’elements màgics i onírics, sense solució de continuïtat amb el món natural És un art bàsicament pictòric, on destaca l’absència de perspectives, la utilització del color amb un valor simbòlic i expressiu, el caràcter sempre figuratiu…
gènere bucòlic
Literatura
Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.
Originat en manifestacions folklòriques o en cultes religiosos, constituí de seguida una tradició de temes i de situacions fixos, bastant uniformes Rastrejable en Homer i en la comèdia àtica i nova, es desenvolupà a Sicília, especialment durant l’època hellenística, per la inclinació a idealitzar la vida campestre com a fita de la felicitat Entre els precursors del veritable gènere literari cal citar Ànise de Tègea, Nícils, Mnasalques, Filetes de Cos, Dosiades de Creta, Callímac, etc, però Teòcrit segle III aC n'és el representant de més relleu, imitat tenaçment i projectat fins…
Josep Pere Peyró i Cladera
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Estudià interpretació a Palma i a Barcelona 1984-90, ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior Ha fundat diverses companyies teatrals Morel Teatre 1985, Pere Peyró 1996 i La Invenció 2000 També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo 1988-91 i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és 1992 Escriví Yage Borsa del Centre Dramàtic 1993 i posteriorment estrenà La trobada 1994, Quan els paisatges de Cartier-Bresson …
,
Loquillo
Música
Pseudònim de Josep M. Sanz i Beltran, cantant de rock
.
Inicià la seva activitat relacionada amb el món musical els anys setanta com a comentarista i productor Posteriorment, formà diversos grups i actuà en locals underground de Barcelona i edità alguns singles i el disc Loquillo y sus amigos 1981 El 1984 formà el grup Los Trogloditas, formació que l’ha acompanyat regularment fins el 2007 amb canvis en la seva composició, i amb el qual ha enregistrat Dónde estabas tu en el 77 1984, La Mafia del baile 1985, Mis problemas con las mujeres 1987, Morir en primavera 1988, A por ellos que son pocos y cobardes 1989, Hombres 1991 Mientras respiremos 1993,…
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb Alfons…
literatura bielorussa
Literatura
Literatura escrita en llengua bielorussa.
Les primeres manifestacions literàries pertanyen als segles XI i XII Evangeli de Turov, però no fou fins als segles XIII i XIV que la literatura en bielorús es desenvolupà, en adoptar-la com a llengua oficial el gran ducat de Lituània La incorporació a Polònia el 1569 comportà una reacció d’apropament a Rússia i de defensa de la religió ortodoxa, reacció que, ultra obres religioses i traduccions de texts bíblics, produí obres com el Reč’ Meleški ‘Discurs de Melešta’ Tot i això, la progressiva “polonització” de les classes altes posà fi a la literatura culta, i durant els segles XVII i XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina