Resultats de la cerca

En el model de referència OSI Open Systems Interconnection d’ISO International Standarization Organization el nivell d’enllaç se situa entre el nivell físic i el nivell de xarxa Utilitza els serveis del nivell físic i realitza les funcions de control de flux i de control d’errors, la qual cosa assegura la transmissió de la informació sense errors entre dos equips El PPP Point to Point Protocol és un exemple de protocol del nivell d’enllaç

Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940

Estudià a Viena i el 1932 fou contractat com a violinista de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, de la qual formà part com a concertino entre el 1939 i el 1971 Del 1954 al 1979 dirigí el tradicional concert d’any nou Parallelament fundà diverses formacions de cambra, com l’Octet de Viena 1948 Lligat a la música festiva i popular austríaca, realitzà nombroses gravacions, entre les quals destaca la integral de les danses i marxes de Mozart

Realitzà els seus estudis al Conservatori de Música de París, amb Jules Massenet, entre altres mestres, i rebé també classes privades d’André Messager Encara que fou compositor de diverses obres instrumentals, la part més important de la seva obra és la teatral, amb òperes com Le roi aveugle 1906, Gismonda 1918 o L’île desenchantée 1925 i també operetes Exercí així mateix la crítica musical i l’any 1948 publicà una monografia sobre André Messager

El 1643 ingressà com a monjo al monestir de Montserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà com a metge en diverses expedicions als Andes de Bolívia 1969, Grenlàndia 1972, el Tirich Mir 1973 i el Makalu 1976 Durant aquestes expedicions realitzà estudis relacionats amb l’aclimatació, les condicions meteorològiques, l’ús de l’oxigen i la preparació física adequada per a afrontar determinades condicions extremes d’altitud i supervivència Rebé la medalla d’or collectiva de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973, 1976

Fundat el 1969 amb el nom de Grup Esquelles, l’any 1973 adoptà la denominació actual El mateix any organitzà la Flama del Canigó El 1990, conjuntament amb el Centre Excursionista Bellmatí de Llagostera, realitzà una expedició a la serralada dels Andes, on s’assoliren els cims del Nevado Ojos del Salado 6893 m i Huascaran 6760 m Organitza regularment sortides, conferències i l’Aplec de l’Ermita de Santa Brígida L’any 2012 tenia uns 200 socis

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1 500 ha és receptor d’una conca de 57 km 2 i té uns recursos eventuals d’11 hm 3 en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues la resclosa té 27 m d’altura L’antic nucli de població fou lloc de moriscs 11 focs el 1602 de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva