Resultats de la cerca
Es mostren 1494 resultats
Ricard Altaba i Planuch
Disseny i arts gràfiques
Política
Polític, ebenista i joier.
Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a…
Jaume Queraltó i Ros
Metge.
D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar en cap…
Robert Vergés i Cadanet
Dret
Advocat i jurista.
Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs…
Andreu Claret i Casadessús
Economia
Empresari i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, durant la guerra civil de 1936-39 tingué un paper destacat en l’organització de l’evacuació dels ferits de guerra cap a França des del seu càrrec de comissari polític dels hospitals de l’exèrcit de la República Acabada la guerra, s’exilià a Françà, on dugué a terme nombroses activitats d’ajuda a d’altres exiliats i on, a la Segona Guerra Mundial, participà en la Resistència El 1949 es traslladà a Andorra, on endegà diversos comerços i inicià diverses empreses dedicades a l’obertura i el desblocatge d’algunes rutes de muntanya, la més coneguda de les…
Carme Capdevila i Palau

Carme Capdevila i Palau
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en biologia, ha exercit de professora d’ensenyament secundari i s’ha dedicat a l’educació social Ha estat directora d’un centre d’acolliment de menors i d’un centre residencial d’acció educativa, i ha format part de la Direcció General d’Atenció a Menors de Girona Afiliada el 1996 a Esquerra Republicana de Catalunya , partit pel qual fou regidora de Sant Hilari Sacalm durant vuit anys, membre del Consell Comarcal de la Selva durant dos anys, i del qual és des del 2004 secretària d’acció política, des del 2003 és diputada al parlament català Al novembre del 2006, el…
Jordi Ausàs i Coll

Jordi Ausàs i Coll
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Exercí de mestre i de professor de català a la Universitat de Barcelona, i també ha estat director del centre de l’Escola Andorrana d’Escaldes i Engordany Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya el 1986, el 1995 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que revalidà en les successives convocatòries 1999, 2003 i 2006 Del 1999 al 2003 presidí la Comissió de Ramaderia i Pesca Regidor de la Seu d’Urgell des del 1999, del 2004 al 2008 en fou l’alcalde Aquest darrer any substituí Joan Puigcercós i Boixassa com a conseller de governació quan aquest decidí cessar en el…
Enric Duran i Tortajada
Literatura catalana
Escriptor.
Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta 1944, Poema de…
,
Pere Elies i Busqueta
Literatura
Escriptor i professor de català.
Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana Collaborà als diaris L’Acció i El Dia Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964 els llibres de poemes La riuada 1966, A dos corrents 1976, Enfilall de sonets 1988, Reflexos vitals 1990, Escala de febrers 1996 i Doble llum pel meu balcó , editada conjutament amb El paraigua arraconat i altres contes 1992 i els de prosa poètica A dos corrents 1976 i El…
federalisme
Al·legoria del triomf del federalisme (1873), a les pàgines de “la Campana de Gràcia”
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…
Solidaritat Catalana
Història
Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any 1906.
Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina