Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Jordi Gens Barberà
Voleibol
Jugador de voleibol.
Format a la Residència Blume, jugà a l’Hospitalet, el Palència i el Sabadell abans d’arribar al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1996-2000, amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Màlaga 2000-01, el Niça francès 2001-04, el Tenerife 2004-05 –amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya– i els equips grecs del PAOK Salònica 2005-06, AEK d’Atenes 2006-08 i Panellinios 2008-10 La temporada 2007-08 fou cedit uns quants mesos a l’Anorthosis xipriota, amb el qual guanyà la Lliga Internacional en totes les categories, amb la selecció espanyola absoluta…
Harri Garmendia Ayerza
Natació
Nedador.
Destacà al CN Tolosa i arribà a la Residència Blume després d’haver passat pels centres d’alt rendiment de la Federació Espanyola d’Izarra i Màlaga Fitxà pel CN Montjuïc el 1980 Fou nou vegades campió estatal set d’hivern i dues d’estiu, sobretot en 200 m papallona, però també en 100 m papallona, 200 m i 400 m estils –aquest últim el 1988 nedant amb el CN Ordizia– Establí quatre rècords d’Espanya, dos en piscina de 50 m ambdós en 200 m papallona i dos en piscina curta 200 m papallona i 400 m estils Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Durant un temps s’entrenà i…
Josep Estruch Batlle

Josep Estruch Batlle
Museu Colet
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport.
L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat…
Dinamarca aprova confiscar els béns dels refugiats
Per 81 vots contra 27, el Parlament danès aprova confiscar els béns dels immigrants i refugiats per valor superior a les 1000 corones 1340 euros Hi voten a favor tant els socialdemòcrates a l’oposició com l’antiimmigració Partit Popular El Govern danès respon a les crítiques de les organitzacions humanitàries, i també de les Nacions Unides, que la mesura s’aplica també als aturats que volen beneficiar-se de determinades ajudes socials El Parlament també aprova allargar d’un a tres anys el període per a sollicitar l’arribada de familiars i la reducció del període dels permisos de …
vil·la romana de Torre Llauder
Vil·la romana situada al terme municipal de Mataró (Maresme).
Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan FClariana Han estat conservades la part noble de la villa, residència del propietari, i les termes adjacents Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat…
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra…
Uglič
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia.
Situada a la riba del Volga, prop del pantà de Šerbakov, té una central hidroelèctrica Esmentada per primera vegada el 1148, bé que d’origen més antic, tingué importància com a residència dels prínceps de Moscou i assolí gran esplendor a la fi del s XV El darrer príncep que hi residí fou el fill d’Ivan IV el Terrible, Demetri, que hi fou assassinat Els edificis més importants són el palau del tsarévitx Demetri segona meitat del s XVI, influït per l’arquitectura de Novgorod, el monestir de la Resurrecció 1674-77, amb esglésies i altres edificis annexos, l’església de Demetri 1683-…
el Faium
Ciutat
Capital del muḥāfana homònim, a l’Alt Egipte, Egipte.
Situada sobre el canal de Baḥr Yūsuf, aïllada de la vall del Nil, és un focus d’irrigació i un nus de comunicacions ferroviàries i de carretera És un mercat agrícola i un centre d’indústries derivades de l’agricultura filatures i teixits de cotó, productes alimentaris, elaboració del tabac i d’artesania catifes Anomenada Šedét a l’època faraònica i Crocodilòpolis i Arsinoe a l’època hellenística, les seves ruïnes són al nord de la ciutat actual Fou la residència reial durant la dinastia XII, i Amenemhat III féu grans obres públiques al llac La baixada de nivell d’aquest obligà a…
Bengasi
Ciutat
Capital del baladiyya homònim, Líbia i una de les tres capitals de l’estat, situada vora el golf de Sidra.
És un nucli industrial alimentació, teixits, nus de comunicacions carretera, ferrocarril, aeroport internacional i port i centre d’ensenyament superior University of Libya, fundada l’any 1968 Antiga colònia grega, anomenada Euhespèrides , fou sotmesa als Ptolemeus d’Egipte, que li donaren el nom de Berenice caigué sota el domini de Roma el 96 dC, i posteriorment segle III esdevingué la capital de la província Cirenaica Possessió dels àrabs des del segle VII fins al 1540 i dels turcs del 1540 al 1911, fou ocupada pels italians a partir del 1911 Durant la Segona Guerra Mundial passà…
Josep Maria Garcia i Llort
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina