Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia…

Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323 Morí molt…

Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i una trentena de llibres a…

Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara setcentistes, és…

Doctorat per la Universitat de Tòquio 1949, posteriorment fou professor a Princeton 1949-61 i, fins el 1967, successivament a Harvard, Johns Hopkins i Stanford Aquest any retornà a la Universitat de Tòquio, on es jubilà el 1985 El 1954 rebé la medalla Fields pels seus treballs en geometria algèbrica Dedicat a la topologia, estudià la teoria dels feixos, especialment els fulls de Riemann La seva principal aportació és la demostració del teorema de Roch-Riemann per a les funcions amb un nombre qualsevol de variables teorema de K Publicà Harmonic Integrals 1950, amb G de Rham, On Deformations…

Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig  Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de Barcelona, on…

Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar, finalment fou…

Ferroviari de professió, debutà al teatre a vint anys S'enrolà a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, i passà un any en un camp de concentració alemany Retornà al teatre el 1946, a Londres, amb The Brothers Karamazov , dirigida per Peter Brook Posteriorment, formà part de la companyia de Lawrence Olivier a Nova York Al cinema, aparegué en 250 pellícules des del seu debut a The Beachcomber Muriel Box, 1954, sovint interpretant papers de psicòpata o criminal Entre els seus films més coneguts hi ha The Great Escape John Sturges, 1963, Cul-de-sac R Polanski, 1966, You Only Live…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de palladi , l’any…

Des d’aleshores han portat aquest títol tots els prínceps de Galles El comtat de Cornualla havia estat concedit per primera vegada 1140 pel rei Enric I al seu fill illegítim, Richard de Dunstanville mort el 1175, i al fill, també illegítim, d’aquest, Richard Fitz Count mort vers el 1220 Revertit a la corona, el portà, abans d’ésser rei 1189, Joan I Sense Terra, el qual el cedí 1225 al seu fill Ricard mort el 1272, que fou elegit rei de Romans i fou pare d’ Enric de Cornualla mort el 1271 i d’Edmund, comte de Cornualla mort el 1300 Quan retornà a la corona el portà Joan d’Eltham mort el 1336,…