Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la causa de Joan II…
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…
Tales
Vista parcial de Tales
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la vall del riu de Sonella, entre la serra de Cantallops i el tossal Negre, al nord (límit amb l’Alt Millars), i els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (penya Negra, l’Espí); el Montí, a la dreta del riu, separa la tancada vall del Tales.
Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del castell de…
castell de Sentmenat
El castell de Sentmenat , del qual es originari el llinatge homònim
© Fototeca.cat
Castell
Castell del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental), al N de la vila.
Se situa sobre una mola al marge d’un barranc D’edificació descurada, és una àmplia fortalesa, amb murs de més de tres metres de gruix Té una planta baixa i dos pisos en cas de perill tenia capacitat per a encabir-hi molta gent La façana principal queda penjada dalt el marge de la profunda riera, i per la part plana era defensat per un vall, sobre el qual encara es conserva un pont de pedra que donava entrada al castell, i que, segons la tradició, en substituí un altre de llevadís En aquesta banda el castell té una àmplia façana en semicercle, construïda directament sobre el sauló, és a dir,…
Josep Galceran de Pinós i de Perarpertusa
Història
Política
Noble i polític.
Senyor de Santa Maria de Barberà i castlà d’Arraona Fill i hereu de Francesc Galceran de Pinós-Santcliment i de Corbera De jove participà en la batalla de Montjuïc 1641 Els abusos de les autoritats franceses el dugueren a exiliar-se a Gènova 1643 Consentí a tornar 1646, però mantingué una actitud crítica i, quan el 1650 anà d’ambaixador de la generalitat a París, hi denuncià les irregularitats administratives franceses al Principat Més tard fou ambaixador a Portugal, on intentà d’obtenir ajut del rei Joan IV per trencar el setge de Barcelona Tornà a la ciutat assetjada i…
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia
Literatura
Escriptor, genealogista i historiador aragonès, amic de falsificacions que després combaté, i polemista polític anticatalà.
Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…
Enrique O’Donnell y Anethan
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès, fill de José O’Donnell y O’Donnell, coronel del regiment d’Irlanda.
A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca…
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (II) de Montcada—.
Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i…
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Història
Organisme autònom que regí el Regne de València durant la guerra del Francès.
Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda contra Napoleó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina