Resultats de la cerca

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Després de la seva graduació 1931, enfocà el seu futur cap a l’estudi de les matemàtiques i el mateix any ingressà a la Universitat de Pennsilvània Ben aviat reorientà la seva formació cap a la música, tot traslladant-se a la Universitat de Nova York, on estudià amb Marion Bauer i Philip James Sense abandonar mai les matemàtiques, enllaçà la seva recerca musical amb el mètode de composició d’A Schönberg i la metodologia de la Segona Escola de Viena Fruit d’aquesta combinació fou l’assaig Function of Set Structure in the Twelve-tone System 1946, considerat com la primera investigació seriosa…

Començà les emissions el 10 de maig de 1987 amb la transmissió en directe del concert inaugural celebrat al Palau de la Música Catalana amb la soprano Victòria dels Àngels La programació de Catalunya Música comprèn tots els gèneres i estils musicals, des de la música simfònica fins a la música de cambra, la música antiga, el repertori coral, la música religiosa, l’òpera, l’opereta i la sarsuela, la música de cinema, el jazz , el lied i l’oratori, la música ètnica, la música del segle XX, la música experimental i electroacústica, la música per a orgue, per a piano i la música per…

Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella, en substitució de V Bou Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà violí i amb Jaume Pahissa composició, mentre desplegava una intensa activitat com a violinista —fou membre de l’Orquestra del Liceu i collaborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E Casals, entre d’altres— i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí Virtuós flabiolaire,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments…

Vida i trajectòria musical Estudià composició amb Franciszek Skolyszewski i, després, amb Artur Malawski i Stanisław Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia 1954-58 Parallelament estudià a la universitat d’aquesta ciutat filosofia, història de l’art i literatura, i es graduà el 1958 Des d’aquest any exercí la docència al Conservatori de Cracòvia, d’on també fou rector des del 1972 fins al 1987 També impartí classes a Essen Alemanya en 1966-68 Fou director invitat en orquestres i festivals de música a l’estranger, i sovint dirigí les seves pròpies composicions Ja des del principi de la seva…

En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Net del compositor Ernö Dohnányi , estudià a Múnic, on el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Posteriorment es traslladà als EUA, on estudià amb el seu avi, i fou assistent i deixeble de Leonard Bernstein Georg Solti el contractà com a director del cor de l’Òpera de Frankfurt el 1952 i posteriorment fou director d’orquestra a Lübeck 1957-63, Kassel 1963-66 i Colònia 1964-69 Entre el 1968 i el 1975 tornà a dirigir l’Òpera de Frankfurt i aquest darrer any fou nomenat intendent de l’Òpera d’Hamburg, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori…

Vida Format com a enginyer tècnic agrícola, decidí canviar l’orientació dels seus estudis vers la música El 1973 obtingué el títol superior de guitarra al Conservatori de Música de Barcelona i el mateix any entrà com a professor d’aquest instrument al mateix centre Estudià llaüt i baix continu amb H Smith a la Schola Cantorum Basiliensis el 1983 i es doctorà en musicologia a la Universitat de Stanford Califòrnia el 1991 Amplià els seus coneixements de composició amb C Halffter, J Soler i JM Mestres Quadreny, de qui és un admirador i sobre el qual ha escrit el llibre La música contemporánea a…