Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
punt de rosada
Meteorologia
Física
Temperatura a la qual la quantitat de vapor d’aigua present en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i aquesta pressió.
Si hom refreda el gas per sota d’aquesta temperatura, hi ha condensació
magnetoresistència colossal
Física
Efecte pel qual la resistència de certs materials (principalment compostos de perovskita amb manganès) al pas d’un corrent elèctric canvia de diversos ordres de magnitud quan el material és sotmès a un camp magnètic extern.
Descobert el 1993 per Von Helmolt i collaboradors, encara no està ben comprès des del punt de vista teòric Tanmateix, atès que les perovskites amb manganès són sovint materials que presenten també superconductivitat d’alta temperatura, hom creu que hi ha d’haver una connexió entre ambdós fenòmens
envelliment
Química
Variació de les característiques d’un plàstic deguda a l’acció dels agents externs (la llum del sol, la pluja, els esforços mecànics, l’oxidació per l’oxigen de l’aire, etc) als quals és sotmès.
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
hiperestàtic | hiperestàtica
Tecnologia
Dit del cos sotmès a un sistema de forces del qual hom no pot determinar el diagrama d’equilibri pels sistemes de l’estàtica racional, puix que el nombre d’incògnites és superior al d’equacions.
esforç de cisallament
Tecnologia
En un cos sotmès a un cert estat de càrrega, component de la resultant d’aquests esforços que actua sobre una secció transversal del cos i que tendeix a fer-la lliscar respecte a la contigua.
tractament de rescat
Patologia humana
Tractament alternatiu, generalment d’eficàcia provada, especificat en el protocol d’un assaig clínic, que s’administra als participants que prèviament s’han sotmès a un tractament experimental o de comparació que no ha donat resultats satisfactoris.
paracentral
Matemàtiques
Dit de la corba tal que, si un punt pesant sotmès a la gravetat es mou sobre ella, el dit punt s’allunya del centre de la corba, o s’hi acosta, distàncies iguals en temps iguals.
llei de Hooke
Física
Llei enunciada per Robert Hooke el 1660 que estableix, per dessota dels límits elàstics, la proporcionalitat entre les tensions que apareixen en un sòlid sotmès a un sistema de forces i les deformacions produïdes per aquestes tensions.
En la seva forma primitiva, hom l’enunciava segons l’expressió σ = E ε, σ essent la tensió en una direcció determinada, ε la deformació en la mateixa direcció i E el factor de proporcionalitat, anomenat mòdul de Young