Resultats de la cerca
Es mostren 2693 resultats
Enric Aguilar i Campderrós
Cinematografia
Distribuïdor.
Cursà estudis a l’Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, on es graduà com a oficial de marina mercant a l’Escola Industrial de Terrassa i a l’Escola d’Administració d’Empreses El 1925 entrà a treballar com a ajudant de programista a la Hispano Foxfilm Després deixà l’empresa per ocupar un càrrec important al departament de distribució de la Paramount, fins que fou designat sotsgerent de la sucursal de Barcelona i, posteriorment, gerent El 1935 canvià novament de casa i passà, en qualitat de sotsdirector, a la Hispano American Films, SA Quan aquesta es transformà en Universal…
Josep Xaubet i Roger
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid…
Condal Films
Cinematografia
Productora.
Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que…
Robert Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la Direcció…
Walter Gieseking
Música
Pianista alemany.
Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà…
Lionel Hampton
Música
Vibrafonista i bateria nord-americà.
Començà tocant la bateria amb diverses bandes a Chicago i, el 1928, es traslladà a Los Angeles per treballar amb Les Hite Enregistrà diverses vegades amb Louis Armstrong, el qual l’encoratjà a dedicar-se al vibràfon El 1936, Benny Goodman el contractà com a vibrafonista per al seu quartet, i es convertí, així, en una de les figures més conegudes de l’era del swing Durant el període 1937-40, realitzà una sèrie de gravacions amb els millors músics del moment El 1940 formà orquestra pròpia, distingible pels seus arranjaments, amb un swing directe i impetuós El cap del grup, tocant…
Jack DeJohnette
Música
Bateria i pianista nord-americà de jazz.
A quatre anys començà estudis de piano, que prosseguí durant deu anys En l’adolescència tocà aquest instrument en grups de blues i rock and roll Aviat s’interessà pel jazz i a divuit anys s’inicià en la bateria, que aviat esdevingué el seu instrument principal Es traslladà a Nova York el 1966 per treballar als grups de Jackie McLean, Charles Lloyd, i alguna vegada com a substitut de John William Coltrane El 1969 entrà al grup de Miles Davis i participà en la gravació de Bitches Brew , un dels discos més trencadors del trompetista Aquesta collaboració, que es prolongà durant tres…
Millars
Millars (Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del s XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per…
Guarneri
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
L’activitat de lutier començà amb Andrea ~1626-1698, fill de l’escultor Bartolomeo Guarneri i que va aprendre l’ofici al taller de Nicola Amati La nissaga seguí amb els fills d’Andrea, Pietro Giovanni 1655-1720 i Giuseppe Gian Battista 1666-1739 o 1740 Pietro Giovanni, conegut com a Pietro da Mantova , treballà primer a Cremona amb el seu pare fins que vers el 1683 es traslladà a Màntua, on estigué al servei del duc Ferran Carles I com a fabricator di strumenti musicali e particolarmente di violini L’altre fill d’Andrea, Giuseppe Gian Battista, romangué sempre a Cremona i heretà el taller…
CD-ROM
Electrònica i informàtica
Disc compacte que pot emmagatzemar grans quantitats d’informació no modificable per l’usuari i consultable mitjançant un lector adequat.
Gràcies a la seva alta capacitat d’emmagatzematge són habituals els discs de 700 Mb, que poden emmagatzemar unes 300 000 planes de text i el seu baix preu, s’han convertit en un mitjà idoni per a distribuir grans quantitats de dades, com programes o enciclopèdies Els darrers anys s’han comercialitzat també el CD- ROM gravable s’hi poden gravar dades només una vegada i el CD-ROM regravable s’hi pot gravar, esborrar i tornar a gravar Així doncs, el CD-ROM esdevé suport per a emmagatzemar i transportar dades també a nivell d’usuari Internament, un CD-ROM consta d’una sola pista en espiral…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina