Resultats de la cerca
Es mostren 3077 resultats
Leon Uris
Cinematografia
Literatura
Escriptor i guionista cinematogràfic nord-americà.
En les seves obres tractà de manera especial de la problemàtica jueva Cal destacar-ne Exodus 1958, Topaz 1967, QB VII 1970, Mitla Pass 1988 i A God in Ruins 1999, algunes de les quals foren portades al cinema o a la televisió També escriví sobre les seves experiències a Irlanda del Nord, Trinity 1976, The Redemption 1995 i O'Hara's Choice 2003
Johann Friedrich Struensee
Història
Polític danès.
Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir
Pietro Sforza Pallavicino
Literatura
Cristianisme
Literat i prelat.
Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Jordi Plantada i Aznar
Genealogia
Història
Escriptor en castellà especialitzat en la genealogia i la nobiliària.
El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana masías del Vallés 1968, Hidalguías en Cataluña 1967, El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Cataluña Ordenanzas y privilegios de la baronía de Montbuy 1969, i de caràcter historicopolític, de Fernando VII y la masonería Españoles unión y alerta 1970
passioner
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els relats de la passió dels màrtirs, col·locats segons el calendari del santoral, per a l’ofici matinal, i en la litúrgia hispana, gal·licana i ambrosiana, també a la missa.
De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del segle VII, i els més antics de tipus hispànic són del segle X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats, probablement permetran de refer-ne el contingut
bucchero nero
Història
Ceràmica etrusca, la més característica d’aquesta civilització.
Era sempre de color negre, i en són característiques les copes Hom començà a fabricar-la vers la primera meitat del segle VII aC, i gairebé desaparegué a la fi del segle VI aC Fou molt difosa per tot Etrúria, i fou exportada a les costes de l’occident mediterrani, fins al punt que arribà a Empúries Fou continuada a Clusium Chiusi fins al segle V aC
Joan I
Història
Emperador bizantí (969-976).
Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina
Antoine Malet
Història
Militar
Militar francès.
Al servei de Ferran VII d’Espanya, lluità contra Napoleó a la guerra del Francès Fou capità general interí de Catalunya 1809, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació En 1812-20 fou capità general de Mallorca Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy 1817, fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional 1820
Almeria

Vista del port d’Almeria
© C.I.C.-Moià
Municipi
Ciutat d’Andalusia, capital de la província d’Almeria, situada en el centre de la badia homònima, a la desembocadura del riu Andarax, a banda i banda de les rambles de Belén, Amatisteros i El Obispo, i al peu de la serra de Gádor.
És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina