Resultats de la cerca
Es mostren 2126 resultats
Sant Andreu de Valldarió (la Roca del Vallès)
Art romànic
A la partida o antiga quadra de Valldarió o Valldoriolf, situada sota el cementiri de Granollers vers el barri de la Torreta, al punt de contacte dels municipis de la Roca amb el de Granollers, hi hagué una antiga església dedicada a sant Andreu El lloc és citat com la villa o valle Aríulfo des del 945 i l’església ho és entre el 993 i el 1581 Hi ha deixes a les seves llànties el 1358, i el 1449 es parla de dos parroquians de Sant Andreu de Vall d’Oriolf , cosa que sembla indicar que tenia una certa categoria parroquial Consta, però, que el 1508 ja depenia religiosament de Sant Esteve de…
Il Pontormo
Pintura
Nom amb què és conegut Jacopo Carucci, pintor italià.
Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…
Sant Pere d’Oristell (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell, sota la dependència de l’…
Santa Maria de Serra de Daró
Art romànic
L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia propietats “ in villa que vocant Serra” L’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII era confirmat un alou de Serra al monestir de Banyoles L’església de Santa Maria ja existia l’any 1123, data de l’acta de consagració de l’església de Sant Iscle d’Empordà, on és consignat que pel cantó de llevant del seu terme limitava amb el de la parròquia de la Serra La parròquia de Santa Maria de Serra també és esmentada l’any 1198 L’edificació actual no conserva cap rastre de l’edifici anterior És una construcció de la segona meitat del segle XIX, la qual fou…
Sant Martí de Teià
Art romànic
La villa de Taliano , que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961, i quatre anys més tard, el 965, l’església de Taliano fou donada a la seu de Barcelona el 1969 se’n va commemorar el millenari L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu Sobre el seu portal renaixentista, semblant al del monestir dels Àngels de Barcelona, hi ha un relleu de sant Martí amb el cavall, que…
Castell de Castellpagès (Vilanova de la Barca)
Art romànic
Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l’any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del dret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins L’any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d’Àger, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l’objectiu de fundar una villa nova entre Zaguilar et…
Josep Maria Socias i Humbert
Política
Polític.
Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de veïns i les…
Epifani de Fortuny i de Salazar

Epifani de Fortuny i de Salazar
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arqueòleg.
Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920 Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries 1967 i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1940 i del Foment Nacional d’Horticultura 1930 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc 1946, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols, amb…
Sant Esteve d’Olot
L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, féu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “ …in parrochia Sancti Stephani de Oloto ”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort Amb posterioritat, ja al segle XI, hi ha notícia que Guillem, comte de Besalú, i la seva muller Adelaida, l’any 1027…
Cochabamba
Ciutat
Capital del departament homònim, a Bolívia.
Situada en un altiplà 2 559 m als contraforts del massís de Tumari Pel seu origen colonial, la ciutat té una planta regular, amb carrers amples i rectes, perpendiculars entre ells, edificis de poca alçada i abundosos espais verds, mentre que a la part exterior s’aixequen els nous barris industrials i residencials Centre d’una rica regió agrícola tabac, blat de moro, ordi, patates, fruiters, vinya i farratge i nucli industrial central termoelèctrica, indústria tabaquera, alimentària, tèxtil, metallúrgica i refineries de petroli, amb un oleoducte als pous de Sanandita i Camiri Nus de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina