Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Schönbrunn
Palau
Palau reial situat als afores de Viena.
Residència d’estiu dels Habsburg, fou construïda entre el 1695 i el 1749, durant els regnats de Leopold I i de l’emperadriu Maria Teresa, segons plànols de JBFischer von Erlach —intervingué, també, en la seva realització NPaccassi—, en el qual s’imposà la racionalitat del classicisme francès Cal destacar igualment la capella, la Gran i la Petita Galeria, la Sala de Cerimònies i els jardins que l’envolten
longitud de rugositat
Meteorologia
Paràmetre de longitud, denominat també paràmetre d’aspresa, que caracteritza l’efecte de la rugositat de la superfície en flux totalment turbulent d’aire.
Conjuntament amb la constant de Von Karman determinen l’expressió del perfil logarítmic d’augment del vent amb l’altura Com més gran és l’aspresa d’un terreny, més gran resulta la longitud de rugositat, la qual adopta valors de l’ordre de 0,0001 m per a una superfície aquosa en calma, fins a valors de l’ordre de 10 a 100 m en zones de muntanya molt escarpades
Werner Bergengruen
Literatura alemanya
Narrador i poeta alemany.
La seva obra es caracteritzà per la riquesa anecdòtica i per un concepte optimista de l’activitat creadora Cal remarcar-ne les novelles Der Grosstyrann und das Gericht ‘El gran tirà i el tribunal’, 1935 i Am Himmel wie auf Erden ‘Al cel com a la terra’, 1940, els reculls de poesia Die Rose von Jericho ‘La rosa de Jericó’, 1936 i Dies irae 1945, i els llibres de viatges
Christian Gottlob Neefe
Música
Compositor alemany.
Estrenà algunes òperes i singspiele , entre les quals Die Apotheke ‘L’apotecaria’, 1777 i Die Adelheid von Weltheim ‘La noblesa de Weltheim’, 1780 Compongué també lieder Serenaten beim Clavier zu singen , ‘Serenata per a cantar amb acompanyament de piano’, 1777 remarcables per les innovacions, que anuncien el Romanticisme El 1779 s’establí a Bonn, on fou kapellmeister de l’elector fins el 1784 i un dels mestres del jove Beethoven
axiologia
Filosofia
Terme emprat en la filosofia moderna per a designar la teoria dels valors
.
El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic
Friedrich Ratzel
Geografia
Geògraf alemany, un dels fundadors de l’antropogeografia i de la geografia política.
En una primera època viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica com a corresponsal del Kölnische Zeitung Fou, més tard, professor a les ciutats de Munic i Leipzig Estudià, en particular, la influència de les condicions físiques —clima, sòls, etc — en els fets humans Escriví, entre altres, Die Vereinigten Staaten von Amerika ‘Els Estats Units d’Amèrica’, 1878, Anthropogeographie ‘Antropogeografia’, Stuttgart 1891, Politische Geographie ‘Geografia política’, 1897
Wilhelm Schäfer
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fundà la revista Die Rheinlande 1900 De la producció novellística cal remarcar la trilogia Karl Stauffers Lebensgang ‘La vida de Karl Stauffer’, 1913, Lebenstag eines Menschenfreudes ‘Un dia d’un amic de la humanitat’, 1915, sobre Pestalozzi, i Huldreich Zwingli 1926, Der Hauptmann von Köpenick ‘El capità de Köpenick’, 1930 i la seva obra cabdal, Die dreizehn Bücher der deutschen Seele ‘Els tretze llibres de l’ànima alemanya’, 1822
Conrad Veidt

Conrad Veidt
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic alemany.
S'inicià en el teatre sota la direcció de Max Reinhardt, activitat que deixà per dedicar-se al cinema 1917 La seva figura es consagrà sobretot en el cinema mut de caràcter expressionista, encarnant tipus conflictius i turmentats De la seva filmografia cal destacar Das Kabinett der Dr Caligari 1919, Das Wachsfigurenkabinett 1924, Der Student von Pvag 1925, The man who laughs 1928, The Thief of Baghdad 1940 i altres
Johann Fischart
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fou magistrat a Espira Humanista i purista de l’idioma, s’adherí al calvinisme Escriví una adaptació del Gargantua , de Rabelais Affentheuerlich Geschichtsklitterung , 1575 i un poema heroicocòmic Das glückhafft Schiff von Zürich , ‘La venturosa nau de Zuric’, 1576 Es destacà com a autor satíric, amb Flöhhaz ‘La caça de les puces’, 1573 i Jesuiterhütlein ‘El barretet dels jesuïtes’, 1580 Féu una recopilació, en vers, de les aventures de Till Eulenspiegel
serial
Música
Dit de la música en què el principi de la sèrie dodecatònica és generalitzat a tots els paràmetres musicals: altures, duració, intensitats, timbres, registres d’octava, etc.
Obra d’Anton von Webern a partir del Trio, opus 20 1927, fou aprofundida per Olivier Messiaen en Mode de valeurs et intensités 1949, per Pierre Boulez en Structures pour deux pianos 1952, basades en quatre sèries, i per Karlheinz Stockhausen en Kontrapunkte 1953 Aquest control absolut de tots els paràmetres ha desembocat en l’abandó de l’ordre serial i ha vist aparèixer la indeterminació i l’atzar en la forma musical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina